Us felicito. Felicito a Veus sense Fronteres i a les mestres de música del CEIP Turó de Guiera i Escala Dei, la Dori i la Conxi. Al darrera hi ha una gran feina i dedicació.Cada concert és millor i amb més sorpreses. Els nens i nenes estaven emocionats cantant amb vosaltres en anglès. Els músics esplèndids. Teniu un director de coral que és un autèntic “showman” i ens va fer divertir.
Increïble poder veure els nens de Camiri a través d´una gran pantalla i poder escoltar testimonis involucrats en el projecte. Vareu fer un espectacle que omplia els sentits.
Heu aconseguit un programa d´ activitats i aconseguireu finançament per vosaltres mateixos (ja que a Cerdanyola no us han escoltat).Sou un grup amb molta voluntat i molta creativitat. Esteu fent ciutat. Endavant!
dilluns, 19 de maig del 2008
divendres, 2 de maig del 2008
EL SOSTRE DE VIDRE
Totes aquelles responsabilitats vers la casa, els infants, l´ organització domèstica i la parella, a més de la feina, tradicionalment han recaigut sobre la dona. Actualment, amb una pretesa igualtat, que no ho és de fet, patim una angoixa constant per poder complir totes les responsabilitats. Òbviament per majoria inconscient , prioritzem aquelles que ens han estat assignades per gènere , i en molt poques ocasions podem dedicar temps a les organitzacions, associacions, aficions...i la majoria ho fem quan els fills i filles (si els tenim) ja són grans, o pensem que ja no ens necessiten tant. Sense mesures de conciliació no avançarem realment. El canvi de mentalitats és una tortuga que va aixafant pedretes pel camí.
Copio un fragment de “Visualizar el techo de cristal”, del llibre “Recetas de mujeres para la pràctica política” de la fundació Jaime Vera.
“Lo más soprendente es que sucede en democracia, cuando ya hemos alcanzado la iguladad legal. Obviamente nuestra sutación es mucho más fácil que la de nuestras antecesoras de la Revolución Francesa. Ellas se encontraron con un verdadero muro de injusticia que las llevó al patíbulo y no a la tribuna. Pero tres siglos después, una vez alcanzada la iguladad ¿Por qué siguen existiendo obstáculos?
A ese conjunto de variables no explícitas que dificultan nuestra participación en la organización le llamamos techo de cristal.”
Copio un fragment de “Visualizar el techo de cristal”, del llibre “Recetas de mujeres para la pràctica política” de la fundació Jaime Vera.
“Lo más soprendente es que sucede en democracia, cuando ya hemos alcanzado la iguladad legal. Obviamente nuestra sutación es mucho más fácil que la de nuestras antecesoras de la Revolución Francesa. Ellas se encontraron con un verdadero muro de injusticia que las llevó al patíbulo y no a la tribuna. Pero tres siglos después, una vez alcanzada la iguladad ¿Por qué siguen existiendo obstáculos?
A ese conjunto de variables no explícitas que dificultan nuestra participación en la organización le llamamos techo de cristal.”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
