No és la meva intenció fer anàlisi de política internacional, ni del control de conductes energètics,ni de l´ OTAN, ni de demostracions de força. La guerra, els morts i els desplaçats de cada conflicte armat que es produeix a Geòrgia té per mi un significat especial.
L´estiu de 1990 fèiem un viatge organitzat pel Casal de Joves. No era el nostre destí però el destí ens hi va portar.Una experiència que em va mostrar la manipulació de la premsa,el poder d´una política militarista i l´ungüent moral que el sentiment religiós pot aportar a les expressions populars.
Recordo sobretot la Dudana, filla de família mig acomodada gràcies a les seves carreres artístiques. Durant un dinar en aquells indrets vedats als turistes, em va transportar des de la Geòrgia medieval i la seva visió romàntica de l´antiga monarquia, a la conversió en República Socialista Soviètica.
Enyoraven el passat i la independència però sobretot patien l’opressió. Sense cap càmera, davant del parlament de Tiblisi, les mares ploraven les fotos dels seus fills morts durant la manifestació. Com ara, la bota militar no va cedir sense mutilar vides.
Havia caigut el mur de Berlín, i just baixar de l´avió coneixíem que s´ iniciava al golf Pèrsic l´operació Tormenta del desert que turmenta fins avui,es desmembrava La Unió Soviètica, que caminàvem cap a un nou ordre mundial,diferent però no humanament millor.
La Dudana volia ser professora d´història. Imagino que ensenya els alumnes amb la mateixa passió, amb la dosi de pragmatisme que aporta el fer-te dona, i sobretot, amb el nostre desig que no sigui una de les mortes o desplaçades.
diumenge, 7 de setembre del 2008
SUSPESOS EN EDUCACIÓ
Quan un govern com el de Cerdanyola promet des del 2003 tres escoles bressols municipals noves el 2008 i no apareixen ni per màgia-potàgia, és que no es prioritza ni l’educació ni la conciliació.
Quan el manteniment dels centres escolars és lamentable, és que no hi ha inversió. Quan no tenen un projecte coordinat de ciutat educadora i s’aboquen a crear mil i una comissions, és manca de criteri.
Quan es mutilen projectes formatius nascuts de la iniciativa ciutadana, s’anihilen els seus quadres directius (Tàndem, Escola Música Moderna) i els fan passar per embuts depuratius per controlar-los, on trobem la participació i la consideració professional?
Quan les queixes de la comunitat educativa s’apilen en muntanyes de documents inventariats, quan es dificulta la participació de plataformes ciutadanes, quan no hi ha debat educatiu... a quina divinitat de l’Olimp hem d’agrair que ens assabentem de les decisions del Consistori sobre educació per la premsa? Quina mà més estesa!
Quan s’inaugura una instal·lació dies abans de les eleccions la gent aplaudeix, però aquí ens han tocat un pilar bàsic de la nostra existència —els nostres fills i filles— i l’han errat. L’angoixa, incertesa i desconfiança que han creat durant mesos a l’educació 0-3 és d’un surrealisme dadaista que sincerament ens podrien haver estalviat.
Caos, descrèdit, indecisió, incapacitat negociadora, sectarisme polític en educació... no està gens malament per al primer any del segon govern del Sr. Morral.
Decididament, en educació, aquest govern no progressa adequadament i intueixo que no promocionarà a nivells superiors.
Quan el manteniment dels centres escolars és lamentable, és que no hi ha inversió. Quan no tenen un projecte coordinat de ciutat educadora i s’aboquen a crear mil i una comissions, és manca de criteri.
Quan es mutilen projectes formatius nascuts de la iniciativa ciutadana, s’anihilen els seus quadres directius (Tàndem, Escola Música Moderna) i els fan passar per embuts depuratius per controlar-los, on trobem la participació i la consideració professional?
Quan les queixes de la comunitat educativa s’apilen en muntanyes de documents inventariats, quan es dificulta la participació de plataformes ciutadanes, quan no hi ha debat educatiu... a quina divinitat de l’Olimp hem d’agrair que ens assabentem de les decisions del Consistori sobre educació per la premsa? Quina mà més estesa!
Quan s’inaugura una instal·lació dies abans de les eleccions la gent aplaudeix, però aquí ens han tocat un pilar bàsic de la nostra existència —els nostres fills i filles— i l’han errat. L’angoixa, incertesa i desconfiança que han creat durant mesos a l’educació 0-3 és d’un surrealisme dadaista que sincerament ens podrien haver estalviat.
Caos, descrèdit, indecisió, incapacitat negociadora, sectarisme polític en educació... no està gens malament per al primer any del segon govern del Sr. Morral.
Decididament, en educació, aquest govern no progressa adequadament i intueixo que no promocionarà a nivells superiors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
