CITA DE SANT VALENTÍ

"L´AMOR ÉS UN NO SÉ QUÈ ,

QUE COMENÇA NO SAPS COM

I QUE ACABA NO SAPS QUAN"

cortesana francesa S.XVIII

feliç dia dels enamorats!

Tristesa política

Aquest mes no he actualitzat el bloc a causa dels refredats i les grips familiars. Les malalties i un ambient polític equivocat, al meu entendre, a la ciutat, em causen tristesa. Jo penso que el grup de regidors i regidores del consistori és molt divers. N´ hi ha que són millors o pitjors oradors, n´ hi ha al govern que són millors o pitjors gestors, n´ hi ha de més o menys empàtics i , n´ hi ha un de jove i valent amb el que ell creu que ha de ser la seva coherència davant d´ algunes votacions.
Jo em trec el barret davant de qualsevol persona, que, des de qualsevol ideologia , argumenta i es creu una idea, que la raona, però amb bones maneres i educació. Jo crec en el diàleg i en la comunicació. Malauradament, tot i viure en el segle de la història on més que mai els humans disposem de mitjans de comunicació i relativament a l´ abast de tothom, experimento que, en general, és el segle amb més dificultats comunicatives, de deixar parlar, d´ escoltar, de contrastar, d´ acceptar crítiques , d´ arribar a acords ...
El Ple de l´ Ajuntamet és una escenificació i té una mica de teatre, però és una institució democràtica . Hem de saber controlar els moments de tensió, que és normal que n´ hi hagin, però hem de tenir intel·ligència emocional. Les persones no ens hem de deixar guanyar per les situacions.
L´ Alcade de Cerdanyola reflexionava en veu alta fa un temps i es preguntava perquè la ciutadania s´ allunya de la política. La pregunta és lloable però si des de les nostres feines de càrrecs electes, i més encara aquells que tenen responsabilitats de govern, no sabem destriar allò que a la gent li preocupa , d´ allò que és irrellevant i del que no es pot fer debat central d´ un Ple, “involucionem”, que és molt més fàcil i còmode que evolucionar.
Quan fem espectacles de sainet al Ple em sap greu per les persones que estan al públic, alguns d´ ells drets, i tots han de matinar a l´ endemà per anar a treballar, i que demanen als seus polítics que solucionin problemes. Riu Sec, brutícia, aparcament, Interpolar, saturació a la sanitat,.....tants i tants problemes que tenim . Penso que no ens hem de perdre buscant culpables, o potser dedicar a la culpabilitat un temps adient, hem d´ intentar buscar solucions. Els demano disculpes a tots ells. Al capdavall, nosaltres patim els mateixos problemes que la resta de ciutadans, no som diferents, no som “classe política”, som “classe ciutadana” , persones sobre les que s´ ha delegat la gestió i el control de la gestió de la ciutat, tasca complicada i alhora gratificant. Jo me´ n sento orgullosa, però no podem donar espectacles de carros, Indres , mans i braços que s´ estenen i es mengen, al·lusions a converses personals.....TONTERIES.
Tanmateix, en sortir del Ple de gener, vaig tenir una conversa positivament inesperada amb un regidor d´una altra formació política, conversa que valoro molt. Espero que sigui fructífera.
Si entrem en una espiral de despropòsits tots hi acabarem arrossegats.
Proposo treballar de ferm, des de la discrepància a vegades, des de la proximitat, unes altres, però per sobre de tot, des del respecte. O redrecem la situació o a Cerdanyola tindrem major abstenció les properes eleccions municipals, i això penso que és molt trist.

Recuperant tradicions. Recuperant privilegis?

Els cerdanyolencs i cerdanyolenques hem d´ agrair als Arriers i Arrieres de Sant Antoni Abad de Cerdanyola la recuperació de la passada dels Tres Tombs. He sabut pel butlletí que publiquen anualment el motiu de l´ abandó d´ aquesta tradició el 1954 van ser falses acusacions als organitzadors de privilegiar -se a través de la festa, o que la primera dona muntada a cavall que hi va desfilar va ser el 1953, i per una aposta!

Fa 10 anys que gràcies a la voluntat i l´ esforç dels nostres arriers i arrieres podem fer una lectura de la revista i de la passada. Veient la passada dels Tres Tombs i vivint la festa des del despertar dels Trabucaires somiem història, ens apropem al món de la pagesia, a jocs i esports tradicionals, coneixem del ritual religiós i dels privilegis de l´ Església, constatem el canvi de les relacions entre els humans i els animals, experimentem de forma diferent el concepte del temps amb l´ amable i parsimoniós pas dels carros , recordem l´ evolució dels mitjans de transport ....

La canalla hi participa amb il·lusió: guarneixen els carros en el taller de Bambalina, festegen els caramels, els escolars participen com a banderers, s´ emocionen amb els cavalls, la música, els carruatges...tots voldrien pujar-hi!

Anecdòticament, quan alguns que tenen responsabilitat pública i oportunitat, trenquen el protocol, l´ acció esdevé una provocació i s´ estableix el paradís del privilegi per personal decret. Serà que els extrems es toquen. No hem après del passat.

S´ ha recobrat i consolidat a la ciutat l´ essència d´ un ritual col·lectiu, esperem que no es recobrin privilegis anacrònics, i , sobretot, que no es consolidin. És una preciosa i apreciada festa popular! Gràcies arriers i arrieres!