LA POLÍTICA D´ INCOMUNICACIÓ DEL GOVERN DE CERDANYOLA

Es venten de ser l´ àrea , la de Presidència ,que més ràpidament han esbandit una comissió informativa on el govern informa als partits de l´ oposició per àrees .Bona tàctica de desinformació.
Encetem al Ple d´abril “sense mudar i sense maquillar” i els regidors i regidores ens trobem enregistrats amb tres càmeres sense previ avís. Ja no pel dret d´ imatge, però com a mínim pel dret del respecte. Em sembla tan poc seriosa aquesta manca d´informació per part de la direcció política de l´ àmbit de comunicació !
Els socialistes hem fet propostes per gravar el ple i passar-lo per Internet, de radiar-lo, hem fet preguntes referents al tema.... i per respostes només hem obtingut divagacions. És clar, aquí no s´ han de donar explicacions a ningú, no cal.
Agraïm als professionals del periodisme de la casa per informar-nos quan després del ple varem demanar l´ objecte i el resultat de la gravació.
Tenim un govern en minoria tan “consolidat” en el continu menysteniment als altres càrrecs electes que inspiren el decàleg del mínim esforç per exercitar les mínimes formes democràtiques , de comunicació i professionalitat política que hauria de gaudir la bona salut d´ un ajuntament del segle XXI.
Com hem d´ esperar que es reuneixi el Consell Municipal de Comunicació? Quina pena, no tindrem ni proposta ni medalla honorífica en aquest camp a la nostra ciutat. Per què ens hem de preocupar, oi?

ATENEU, UNA PART DE LA MEVA VIDA

Recordo fa anys una noieta amb xandall asseguda al bar de l´ Ateneu prenent notes en una llibreta. Així aprenia jo a observar i anotava per després configurar el meu personatge en un exercici d´ interpretació.
Els professors es coordinaven i gaudíem de classes de dansa, cant, mim o tot allò que calgués per completar la nostra preparació pel nostre exercici o la nostra obra de teatre.
A l´ Ateneu vaig viure en primera persona el que suposava una formació integral, l´ experiència de conviure amb sardanistes, ballarines, músics, ceramistes, arqueòlegs, pintors....La formació artística té finalitat per sí mateixa: nodreix l´ esperit i ens humanitza, mostra canals d´ expressió que ajuden a sentir-nos a nosaltres mateixos i ens sensibilitzen amb l´ entorn i amb els altres.
L´ Ateneu és per a mi una extensió de casa meva. Moltes generacions ens hem socialitzat en part allà, hem crescut preparant actes i activitats, formant part de tertúlies improvisades, ens hem interelacionat , i així la ciutat ha anat creant un nucli, una força d´ unió, a partir de la qual alguns han seguit per senderis artístics professionals i, a d´ altres ens ha servit de coixí de l’escola de la vida.
L´ Ateneu és ara part de la vida de la meva filla i jo me´ n sento orgullosa d´ aquest centre neuràlgic de la nostra ciutat , d´ aquells que el van pensar, el van crear, el van impulsar, i el van omplir de vida, de vides.