Un dia em vaig despertar i era una tortuga. Vaig somniar que pujava al cotxe equivocat i xocava, els amics em duien a la platja i em treien mig morta de l´aigua, un virus va fer la guerra mutilant el meu organisme, i la poliomielitis em barrava el pas al caminar.
He passat dos anys tancada en un àtic sense ascensor, no he embogit , sóc resistent però l´amor m´ha dit adéu...no puc exigir amor discapacitat.
Avui he pujat a una cadira de rodes de 140kg . Algunes persones em miren pel carrer, d´altres fan veure que no em veuen, altres em dediquen un somriure compassiu...Ara sóc una tortuga amb rodes. He trobat la complicitat i la lluita dels meus iguals i dels seus amants. Potser la vida encara té sentit!
Sóc de l´Associació Tortuga Cerdanyola Sense Barreres. Diuen que podrem pujar a l´autobús. Podré anar a Sant Cugat a visitar un cosí. Amb anhel espero a la parada. La rampa està espatllada. Demà aniré a Barcelona , gestionaré una pensió no contributiva. Amb anhel espero a la parada. El conductor diu que no pot entretenir-se baixant la rampa. Es taquen les portes davant dels meus ulls de cristall i la meva ànima ressentida.
Surto de la closca de tortuga. S ’inaugura una nova línia d’autobús. Polítics flamants i representats de Sarbus preparats per la foto. Després de cinc anys els tortuga han après a no deixar-se manipular, votin a qui votin o militin on vulguin. Qui ha de fer que les empreses que es beneficien del nostre municipi compleixin?
No surten a la foto. Les tortugues, lentes però perseverants, són valentes, els polítics no. Algunes empreses són inhumanes.
dilluns, 23 de juny del 2008
diumenge, 15 de juny del 2008
TÀNDEM O TALLERES MANOLO
Un dia el meu cotxe es va aturar al bell mig d´una via i va començar a escopir fum pel motor. Grua i cap a Talleres Manolo. Paga factura. Un altre dia el meu cotxe decideix tornar a escopir fum a la mateixa autopista. Grua i Talleres Manolo. Paga factura. Un altre dia es repetia la jugada i jo escopia exabruptes contra Talleres Manolo. Queixes a l´amo, llibre de reclamacions i cotxe reparat.
Una treballadora d´una escola infantil si s´equivoca en una dosi d´un medicament, en donar un aliment al que una criatura és al.lèrgica, en no intervenir a temps en una disputa per una joguina, en saber què provoca la pena o el plor d´un infant, en no endevinar el significat de les expressions d´un nadó, en no donar suport al nen que trenca el seu dibuix perquè li sembla el més lleig, o no consolar a la nena que plora perquè el seu germanet li ha robat les atencions dels grans de la casa.....no es soluciona amb un llibre de reclamacions. El material humà és altament fràgil i altament sensible.
Tampoc és el mateix un treballador d´una empresa privada que un treballdor d´una empresa concertada amb l´ens públic i així ho consideren altres administracions.
Quan es fan comparacions, potser s´han de meditar primer.
Una treballadora d´una escola infantil si s´equivoca en una dosi d´un medicament, en donar un aliment al que una criatura és al.lèrgica, en no intervenir a temps en una disputa per una joguina, en saber què provoca la pena o el plor d´un infant, en no endevinar el significat de les expressions d´un nadó, en no donar suport al nen que trenca el seu dibuix perquè li sembla el més lleig, o no consolar a la nena que plora perquè el seu germanet li ha robat les atencions dels grans de la casa.....no es soluciona amb un llibre de reclamacions. El material humà és altament fràgil i altament sensible.
Tampoc és el mateix un treballador d´una empresa privada que un treballdor d´una empresa concertada amb l´ens públic i així ho consideren altres administracions.
Quan es fan comparacions, potser s´han de meditar primer.
dimecres, 4 de juny del 2008
ANGOIXA INNECESSÀRIA
Imaginem una mare de Cerdanyola. Té un nadó i ha d´ anar a treballar cada dia. Ha portat el seu bebè penjat del ventre nou mesos i uns mesos més penjat dels seus braços. Pelegrinatge per centres escolars, buscant un lloc on en tinguin cura, socialitzin, eduquin, o no sap gaire bé què . Busca informació: incertesa i dificultat.Com ha estat tan irresponsable de tenir un fill!
Preinscripció per les escoles infantils sufragades parcialment amb fons públics ( similar a concertades?) no és sinònim de pagar un preu simbòlic. Potser una de les escoles desapareix, una altra tanca. El dies 5, 6, 7, 8 , 9 , 10, 11 no sap com ha de fer la preinscripció. El 12 ho diuen. Els que no l´ han fet bé, perquè no sabien com s´ havia de fer, hi hauran de tornar.
La Júlia Pozo, presidenta de la Plataforma 0-3, li diu “ ens posem una bena als ulls i cada matí passem la criatura de les nostres mans a unes mans desconegudes”. Al setembre, amb una bena als ulls, buscarem una escola en algun indret desconegut , amb alguna forma física prefabricada i amb un equip de mestres cohesionat , amb un projecte educatiu clar, material adient i condicions laborals que permetin penjar dels seus braços els nostres fills i filles amb un somriure als llavis. Oi?
Per què mai no s´ arriba a acords amb la gent que ha fet ciutat i que ha format el futur de la ciutat? No existeixen espais de trobada? I el color gris?
La mare conclou que ha trobat excel·lents professionals a l´ empresa pública com a la privada. Per contra, els polítics que ens governen no han estat a l´ alçada.
Preinscripció per les escoles infantils sufragades parcialment amb fons públics ( similar a concertades?) no és sinònim de pagar un preu simbòlic. Potser una de les escoles desapareix, una altra tanca. El dies 5, 6, 7, 8 , 9 , 10, 11 no sap com ha de fer la preinscripció. El 12 ho diuen. Els que no l´ han fet bé, perquè no sabien com s´ havia de fer, hi hauran de tornar.
La Júlia Pozo, presidenta de la Plataforma 0-3, li diu “ ens posem una bena als ulls i cada matí passem la criatura de les nostres mans a unes mans desconegudes”. Al setembre, amb una bena als ulls, buscarem una escola en algun indret desconegut , amb alguna forma física prefabricada i amb un equip de mestres cohesionat , amb un projecte educatiu clar, material adient i condicions laborals que permetin penjar dels seus braços els nostres fills i filles amb un somriure als llavis. Oi?
Per què mai no s´ arriba a acords amb la gent que ha fet ciutat i que ha format el futur de la ciutat? No existeixen espais de trobada? I el color gris?
La mare conclou que ha trobat excel·lents professionals a l´ empresa pública com a la privada. Per contra, els polítics que ens governen no han estat a l´ alçada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
