dimarts, 14 de juliol del 2009

APASSIONANT CERDANYOLA ANYS 30

"Ni la vida ni la geometria són art,i,per tant,geometria i vida: esquelet i sang de l´art.Al fons,en art,l´essencial,l´única veritat per a un artista és el do."

JOSEP DE TOGORES

Do és el que té l´Óscar i do és el que té la Mónica.Senyoret barceloní estiuejant a Cerdanyola i minyona de la terra.Personatges estereotipatsque que aporten a l´interessat ocasional de nit d´estiu en la visita nocturna una idea del classisme, de l´activitat econòmica,les arquitectòniques cases d´estiueig -llàstima que no estan il.luminades!-,la vida social,política,etc.
Permet al caminant formar part de l´imaginari que ens retorna al passat i que a través de la improvisació dels dos personatges convida a integrar-se a la comèdia. Historiadors-actors ens obren una nova modalitat de visita guiada.
Recomanable,original i ben interpretada.Felicitats!

ESCOLES BRESSOL, FAMÍLIES ENGANYADES

Decididament que els regidors que ens governen cobrin sous a dedicació exclusiva en temps de crisi no és cap garantia de què siguin bons gestors. Un exemple molt clar el tenim en les escoles bressol.
Les famílies hem de saber que fa sis anys el govern de Sr.Morral ens enganya sense cap pudor. S´omplen la boca de les tres escoles bressol que han de construir i l´únic que tenen és una escola a Montflorit ,heretada del govern socialista i una escola a Cordelles, heretada de Tàndem.
Què ha fet aquest govern per la petita infància de la ciutat? Res. Les famílies han de saber que hi ha dos partits que ens manen (CiU i ICV-EUiA), recolzats pels vots del PP, que no troben mai el moment de posar-se d´acord sobre el tema i no els importa en absolut els problemes del dia a dia de les persones per compaginar feina i fills.
Les famílies han de saber que a l´empresa que gestiona l´EB Montflorit li van renovant any a any sense estabilitat laboral i que les treballadores de l´EB Cordelles,gestionada per l´ajuntament cobren més,a raó del conveni municipal i no del conveni del ram, constituint-se en competència l´una de l´altra en matèria d´educadores i sense compartir un projecte educatiu comú.Així seguirà el proper curs.
Afortunadament, gaudim d´unes escoles bressol privades de qualitat, dirigides per dones emprenedores que han creat llocs de treball i que ja existien quan no sabíem a qui encomanar l´educació dels menuts mentre treballàvem. No seria just que l´administració no les tingués en compte quan poden conviure i complementar-se la xarxa municipal i la privada.

VERGONYA ALIENA

“Una vegada la Sra. Ira i la Sra. Tristesa van anar a un llac a banyar-se. Abans d´entrar es van treure els seus vestits i els van deixar a la vora de l´aigua. Van gaudir del seu bany i en sortir es van confondre i van intercanviar els vestits. Ara vaguen pel món amb els vestits equivocats. Per això, quan veieu que algú mostra ira en els seus actes o paraules no us sentiu afectats, penseu que sempre a dins seu hi ha una gran tristesa que no sap canalitzar.”
Aquest conte el va explicar un professor de ioga local. Jo el que sento és vergonya d´alguns membres d´un partit local , membres amb càrrecs orgànics i els seus acòlits que es consideren més enllà de tot poder terrenal i diví per entrar en el joc brut sobre tot allò que els molesta, car la perfecció no admet crítica. No entenen la partida política com a tal, i entren en provocacions agres i atacs personals.
Jo puc pensar que alguns polítics locals l’erren en la seva acció de govern, que alguns no passarien l’examen “C” de català, que alguns no parlen la nostra llengua, puc observar actituds en la política que em semblen més pròpies de l´esfera professional circense que d´un comportament adult madur i equilibrat, i puc pensar moltes coses més però per sobre de tot existeixen el respecte institucional i els valors humans. Tanmateix, mai consentiria que un tema polític m’arrossegués fins allò que ratlla l´odi manifest en paraules de tan poc sentit de la responsabilitat i destresa emocional. Poc encaix de context.
Sort que a Cerdanyola encara hi ha persones que ens estimem la ciutat i ens estimem Catalunya.