BLOC DE L´ESTHER

CHINESE PROVERB

2012-01-14T15:16:00.011+01:00

"GIVE A MAN A FISH
AND YOU FEED HIM FOR A DAY.

TEACH A MAN TO FISH AND YOU FEED HIM FOR A LIFETIME."

NADAL

2011-12-14T14:52:00.003+01:00

ENS EQUIVOQUEM SI VOLEM ALEGRAR EL COR AMB LES COSES,
QUAN EL QUE CAL ÉS ALEGRAR LES COSES AMB EL COR.

PER QUÈ LECTURA?

2011-07-30T23:26:00.009+02:00

La lectura d'un article de l'escriptora Espido Freire m' ha obert una escletxa en allò que ningú pot explicar sobre el plaer de la lectura. Reconec que només he llegit un dels seus primers llibres , Melocotones helados ,i em va semblar que apuntava formes de bona escriptora però que no és mereixia ser premiat. Casualment, aquest article d' una revista que he devorat encantada m'ha arribat a mi mateixa, m'ha impressionat per la seva captació de percepcions infantils seves i alienes i la forma tan encertada d' explicar com es consumeix una felicitat tan solitària i personal.

NIÑOS FELICES

Los niños que leen mucho no son, por lo general, niños felices. La naturaleza los ha hecho gorditos, o miopes, o tímidos, y hasta que no llegue su transformación, se sienten patitos feos y llenos de imaginación. Otras veces no les gusta el mundo en el que viven, demasiados gritos, o poco cariño, o una persona querida ausente, o unas calles grises y hostiles. Han nacido solitarios o cuando siu padres eran demasiado mayores, no poseen hermanos con quienes comapartir juegos, o ya en ellos alienta ese alejamiento que acompaña a algunos seres humanos a lo largo de los años y que los aleja de los otros.
Los niños mimados por la fortuna, los que brillan por sí solos, los que pueden permitirse eleir amigos y no tiene que crearlos de la nada, se pierden, a cambio de su suerte, entrar en el otro hemisferio invisible del papel. En ocasiones, incluso ellos caen presas del encanto de las historias, pero suele ser cuando rozan la desgracia, cuando padecen una larga enfermedad o cambian de ciudad o de colegio y su encanto flaquea.
Yo, que recuerdo una infancia lluviosa pero risueña, llegué a los libros porque el mundo no me parecía suficiente, y porque desde que aprendí a hablar deseaba vivir todas las existencias posibles. También, supongo porque el asma, la alergia, la garganta y los pulmones débiles me obligaban a pasar ccasi todos los fines de semana en cama.
Nadie, por mucho que se diga, puede hacer feliz a un niño si en su destino, en su carácter o en sus genes se ha inscrito de otra manera. El amor puede transformar tantas cosas, no siempre sirve para cubrir los huecos necesarios, y una de las más terribles lecciones de la existencia consiste en aprender que la alegría no es una cuestión de suerte, sino que ha de obtenerse a fuerza de voluntad y de cerrar los ojos frente a la desgracias, que hacen falta recursos y bastones en los que apoyarse cuando flaquea el ánimo.
No puede enseñarse ni transmitirse la felicidad, pero sí es posible entregar armas con las que enfrentarse a la vida, en los que los sueños se caen o en los que la realidad se hace tan presente, tan cruel, que hace falta escaparse hacia otra dirección, y una de ellas, la más fiel, la más discreta, la que más años puede acompañar a una persona, es la lectura. No importa a qué dificultades se enfrente: un niño con un libro entre las manos resulta invencible.

CITA

2011-07-10T15:23:00.002+02:00

"LA EDUCACIÓN DEBERÍA IMPARTIRSE EN ARMONÍA CON LA NATURALEZA ESENCIALMENTE BUENA DEL NIÑO.

EL FACTOR ESENCIAL ES CRIAR EN UN AMBIENTE DE AMOR Y DE TERNURA.

AUNQUE, EN UNA PERSPECTIVA IDEAL, ES PRECISO QUE LAS CUALIDADES HUMANAS SE DESARROLLEN EN PARALELO CON LA BONDAD,
SI FUERA PRECISO ELEGIR ENTRE UNAS CUALIDADES GENERALES Y LA BONDAD,
HABRÍA QUE ELEGIR ÉSTA ÚLTIMA."

XIV DALAI-LAMA

MENTES ILUMINADAS

2011-07-05T23:21:00.007+02:00

"LA MENTE INTUITIVA ES UN DON SAGRADO Y LA MENTE RACIONAL ES UN SIERVO FIEL.

HEMOS CREADO UNA SOCIEDAD EN LA QUE EL SIERVO HA OLVIDADO ESE DON."

"LOS GRANDES ESPÍRITUS SIEMPRE HAN ENCONTRADO UNA VIOLENTA OPOSICIÓN POR PARTE DE MENTES MEDIOCRES."

"EN LOS MOMENTOS DE CRISIS, SÓLO LA IMAGINACIÓN ES MÁS IMPORTANTE QUE EL CONOCIMIENTO."

Albert Einstein

LA CONTAMINACIÓ EMOCIONAL

2011-06-26T21:40:00.004+02:00

"Si ens envoltem de persones petites,
acabarem convertits en nans."

UNA LEYENDA HINDÚ

2011-06-22T11:52:00.006+02:00

Una vieja leyenda hindú explica que hubo un tiempo en el que todos los hombre eran dioses. Pero se dice que abusaron tanto de su divinidad que Brahma, el Dios Supremo , decidió quitarles el poder divino y esconderlo en un lugar inaccesible. El gran problema fue esncontrar el escondite apropiado. Cuando dioses menores fueron convocados para resolver el dilema, propusieron:
-Vamos a enterrar la divinidad del hombre bajo tierra.
Brahma respondió:
-No será suficiente. Cavará y cavarà,, y al final la encontrará.
Entonces los dioses propusieron:
-Podemos tirar la divinidad a lo más profundo de los océanos.
Brahma respondió:
-No, pues tarde o temprano el hombre explorará las profundidades de los océanos, y , seguramente, un día la encontrará.
Entonces los dioses menores dijeron:
-No sabemos dónde esconderla. Parece que no hay un lugar en el cielo ni en la Tierra, ni en el mar, donde no pueda descubrirla algún día.
Y Brahma dijo:
-Eso es lo que haremos con la divinidad del hombre. La vamos a esconder en lo más profundo de sí mismmo. Será el único lugar donde nunca se le ocurrirá buscar.

DESDE LA NOCHE DE LOS TIEMPOS, DICE LA LEYENDA, EL HOMBRE HA DADO LA VUELTA A LA TIERRA , HA EXPLORADO, ESCALADO, NAVEGADO Y CAVADO, EN BUSCA DE ALGO QUE TIENE EN SU INTERIOR.

THE FLOWERS OF LIFE

2011-06-12T21:13:00.008+02:00

"As the bee takes essence of a flower and flies away without destroting its beauty perfume, so let the sage wander in this life."
"And just like a beautiful flower which has colour and also perfume are the beautiful fruitful words of the person who speaks and DOES what he says."
"The perfume of flowers goes not against the wind, not even the perfume of sandalwood, of rose-bay, or of jasmine; but the perfme of VIRTUE travels against the wind and reaches unto the ends of the world."

THE DHAMMAPADA

CITA

2011-05-29T23:26:00.002+02:00

"Contemplando cuán difícil es encontrar la libertad y la fortuna
y cuán importante es no perder el tiempo en la vida,
bloqueemos la atracción a las apariencias cautivadoras de esta vida."

Je Tsongkpha, II Buda

LA INTEL.LIGÈNCIA

2011-05-17T22:22:00.002+02:00

La intel.ligència es mesura més per la qualitat de la pregunta que som capaços de formular-nos, que per l'encert en les respostes.

Ser intel.ligents vol dir saber que no estem sols en el combat per construir una vida amb sentit.

"Va de mestres"

Jaume Cela i Juli Palou

POLÍTICS POPULISTES

2011-05-16T20:26:00.006+02:00

Segons F. Carreras

Catedràtic Dret Constitucional UAB

Pressumeixen d'interpretar la voluntat autèntica del poble sense mediacions.

El poble, per a ells, no és la suma dels individus que constitueixen una societat, sinó un ens homogeni sense fisures del qual el polític populista coneix la seva voluntat.

Es dirigeix als sentiments de les persones, no a la raó, afalaga al poble i parla en nom seu sense atendre a regles prèvies ni a processos democràtics.

Planteja solucions simples a problemes complicats, amaga moltes facetes que la realitat ofereix i només mostra aquelles que convenen a les seves finalitats.

L'adhesió al populisme normalment està basat en la ignorància i l'arma clàssica del populisme és la demagògia.

CITA

2011-04-29T12:14:00.003+02:00

"No hi ha res pitjor que donar-li poder al que no sap què fer amb el poder, al mediocre.
El divertiment estarà servit."

Sèneca

POEMA DE SANT JORDI

2011-04-24T18:34:00.007+02:00

UNA RESPOSTA

Ja ho sé: els poetes-pares
fan bells poemes quan els neix un fill.

També per a mi hauria estat una joia.

Quan vaig florir d' infants, cisellar versos,

però era una altra la feina : panteixava

per donar-los la vida, aquest llarg somni.

No puc dir que em prenieu

temps, força, sang : eren coses tan seves

com els plors a la nit.

Les filles ara es drecen com tres àlbers

i jo us demano, amics, una resposta :

si canto aquest país que estimo amb ira

per què no puc, no podem infantar-lo.

"No sé jugar amb màscares"

Mª Àngels Anglada

ELS ÍBERS TAMBÉ EDUQUEN

2011-02-13T10:58:00.005+01:00

Els primers diumenges de cada mes els infants d'arreu poden participar en les activitats que es duen a terme al nostre poblat ibèric:tallers d'indumentària,de caçera,d'escriptura,visites teatralitzades, setmana ibèrica,etc.

Tot això no seria possible sense el treball de fa molts anys en recuperació del nostre patrimoni històric, conservació i promoció de la nostra història, i el treball persistent i continuat de fa molts anys per aconseguir tenir el museu actual.

Estdudiants que van començar molt joves excavant i treballant com formiguetes i que alguns d'ells han esdevingut tècnics de cultura, patrimoni, periodistes especialitzats, dinamitzadors culturals, etc. Gràcies a la colla del CRAC , el grup de recerca arqueològica de Cerdanyola, i al seu treball voluntari , la memòria i les formes de vida d'aquells habitants del nostre territori són d'allò més familiars per als nostres infants i joves.

Però no només pels de Cerdanyola, hi assisteixen famílies de Sant Cugat, Barcelona, Sant Quirze, Ripollet, Montcada i de molts d'altres indrets, sense comptar les visites de grups d'altres països.

Em fascina la idea del que pot fer l'interès personal per l'interès col.lectiu, la força del jovent i la tasca del VOLUTARIAT per la cultura. Gràcies a ells en el futur i haura més voluntaris que seguiran la seva tasca.

AVALUACIÓ I FORMACIÓ DE L'EDUCACIÓ 0-3 A CERDANYOLA

2011-01-30T13:53:00.007+01:00

Tenim el luxe a Cerdanyola d'estar asssessorats per l'Institut de Ciències de l'Educació (UAB) pel que fa la formació de les professionals de les escoles municipals.
A més, estem col.laborant amb Serveis Educatius de la Generalitat per tal d'oferir formació a les professionals de les escoles municipals i de les privades -la qual cosa consta en el Conveni amb les Llars d'Infants Privades-.

Aquest curs s'està treballant en l'avaluació qualitativa de les escoles municipals i un pla d'assessorament formatiu paral.lel per ta d'entrar en un procés continu de millora.

D'altra banda, la formació de les professionals de la ciutat es centrarà en l'anàlisi de la pràctica educativa i la seva coherència amb el Projecte Educatiu de cada centre.

Els processos de REFLEXIÓ PEDAGÒGICA són difícils d'entomar i per això han d'estar molt ben tutoritzats.

A les Escoles Bressol Municipals ens hem de felicitar també d'haver iniciat un nou cicle d'espais familiars, xerrades i cafès - tertúlies.

CERDANYOLA AMB PATIS OBERTS

2011-01-23T18:26:00.004+01:00

Aquest matí he xerrat una estoneta amb un pare que acompanyava el seu fill a la porta del col.legi Sant Martí. Em demanava quan obriríem l´escola Saltells ja que era la del seu barri.
L'home puntualitzava que a vegades la gent salta als patis i que és millor que estiguin oberts.
Ahir, sota el sol del matí, uns infants petits pujaven i baixaven pel joc de pati de l´escola i un pare jugava a pilota amb el seu fill a la pista.

A la pista de La Sínia cinc nois jugaven a futbol avui al migdia, un nen era el porter i saludava a la mare de tant en tant que el vigilava des del balcó. Una noia corria amunt i avall amb el patinet metàl.lic.

Properament obrirem el pati de Xarau i estem en contacte amb l'Institut Banús per mirar d'arribar a una col.laboració i poder obrir al barri les seves portes.

Mai no es fa sense la petició per part de l'escola o de l'ajuntament i haver-ho presentat i considerat en el Consell Escolar de cada centre.

El noi amb qui he parlat aquest matí a la porta del St. Martí em preguntava si obriríem totes les escoles. La idea és tenir la disposició d'aquests espais per barris o zones properes.

Considerar els patis d'escola espais públics provoca prevenció per totes les parts implicades però, de moment, a un mes i mig d'haver començat la prova pilot a dues escoles la valoració és molt positiva. La gent fa un ús totalment cívic de les instal.lacions. Les demandes eren molt lògiques.

Poder tenir més espais de joc segurs aprofitant edificis municipals els caps de setmana i dies de vacances és una manera més de fer CIUTAT EDUCADORA. Tots hem de respectar i tenir cura del nostre patrimoni sigui nou o vell, i saber que les nostres escoles són trepitjades per nens i nenes tots els dies de la setmana és un orgull per tothom.

Un projecte que ens dóna entitat com a ciutadania responsable, adreçat a famílies i a joves, i que parteix de la col.laboració entre diferents àrees de l'ajuntament.

En temps de crisi és bo saber que no ens costa ni un euro addicional.

REGAL DE SANT ESTEVE

2010-12-26T19:41:00.008+01:00

PERE ESTUPINYÀ

¿ERES PERRO O LOBO?

Historia nº3

Un lobo estaba pasando por malos momentos. Era invierno y hacía frío, humedad y no había comido en bastante tiempo. Un día especialmente duro se cruzó con un perro gordito, satisfecho, y la mar de feliz, y empezaron a hablar.

El lobo le preguntó cómo era que le iba tan bien, y el perro le explicó que su amo le alimentaba cada día, le llevaba al veterinario, le daba cobijo,...era una vida muy confortable, "Deberías encontrar un amo que te cuide!", recomendó el perro lobo. "Oye, pues parece buena idea...Lo voy a hacer", contestó el deteriorado lobo...Pero entonces vio algo alrededor del cuello del perro y le preguntó "Qué es éso?". "Es mi collar, donde mi amo engancha la cadena y me dirige donde quiere. Forma parte del trato."

El lobo no dudó ni un instante: "Quédate con tu amo. ¡Mi espíritu es libre! No quiero saber nada más."

Y se marchó.

El ladrón de cerebros

REGAL DE NADAL

2010-12-26T19:04:00.009+01:00

¿TIENES ESPÍRITU DE PERRO O DE LOBO?

Historia nº1

"El lobo más famoso que tuvimos en Yellowstone se llamaba Wolf 21. Era un macho alfa enorme, el lobo más fuerte del parque. Era un cazador excelente, y podía luchar con varios lobos a la vez. Un día, él solo derrotó a cinco lobos que intenteban invadir su territorio. Pero cuando estaba con su familia y luchaba con sus hijos u otros machos del grupo, fingía que lo derrotaban. Se dejaba ganar como forma de aprendizaje y cohesión social.

Era tan poderoso que no necesitaba imponer su respeto."

Pere Estupinyà, El ladrón de cerebros

DE “FORMACIÓ DE FAMÍLIES” A “ACOMPANYAMENT FAMILIAR”

2010-12-19T22:45:00.005+01:00

Crec que va ser una molt bona reflexió la que ens va fer al Servei Municipal d´ Educació la Montserrat Anton, directora de l´ Institut de Ciències de l´ Educació de la UAB. La reflexió anava en la direcció de què es una gran pretensió de voler formar, ensenyar a algú a ser mare o pare. Hi ha algú que es consideri autoritzat? Algú té la fórmula secreta de la família feliç?
És molt més sensat i humil pensar que des de la institució pública podem gestionar un acompanyament.
Oferir unes activitats, ajuda, suport tècnic o humà, terapèutic, allò a mida de cada escola, segons les necessitats de cada AMPA. I això i així de senzill ha començat a connectar AMPAS de diferents escoles, intercanviant, respectant a qui té més necessitats amb total solidaritat, i oferint taules rodones, tallers, xerrades, ...obertes a tota la ciutadania. Tota la informació es pot consultar al Portal Municipal d´ Educació.
Durant aquest trimestre s´ han engegat petits projectes, embrions, alguns que poden continuar caminant sols i algun tutelats, però que es van consolidant.
El Programa d´ Acompanyament no seria possible sense la col·laboració més intensiva d´ algunes famílies i la motivació i professionalitat dels membres de l´ equip de Dinàmica Educativa de l´ Ajuntament. També s´ha d´agrair la participació en alguns centres dels docents tot i estar fora del seu horari de treball. Penso que d´aquesta manera es fa “ESCOLA”.

PLA D´INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL

2010-12-14T17:43:00.014+01:00

Avui he participat en les Jornades de Treball del Pla Local d'Inclusió a l´Ateneu. Cerdanyola forma part d´un dels 41 municipis que treballen en aquest projecte. Significa la materialització de la estratègia de polítiques europees a nivell local.

Penso que un dels aspectes més importants com a objectius són el tractament del FRACÀS ESCOLAR i la FORMACIÓ ADAPTADA ALS NOUS JACIMENTS DE TREBALL. Sobretot perquè es tracta de fer una tasca de prevenció del risc d´exclusió social que podem patir qualsevol persona, no només pel fet de formar part d´un determinat col.lectiu dels col.lectivament més "estigmatitzats" (immigrants, famílies monoparentals, ..).

GESTIONAR LA TRANSVERSALITAT
És el repte prioritari de les administracions públiques. A partir de treballs interdisciplinars, l´anàlisi de la realitat i les respostes polítiques han de ser coordinades.
No podem tenir ciutadans/es perduts en circuits administratius per tal de configurar un trencaclosques burocàtic que doni resposta a la seva demanda o problemàtica concreta.

GESTIÓ DE CASOS
La crisi globalitzada porvoca que els paràmetres de la pobresa puguin atrapar a qualsevol persona, i les polítiques de serveis socials ens queden insuficients.
L´administració local, inserida en el territori, ha de fer una tasca d´ACOMPANYAMENT, no només d´informació, a les persones, generar vincles entre institucions, entitats i persones en etapes vitals que pateixen moments traumàtics, dol, atur, trencaments, malalties, discapacitats, rendes molt baixes, etc.

Ara, a seguir treballant.

CAFÈ SOLIDARI

2010-12-13T09:38:00.003+01:00

La distribuïdora ESPANICA necessita transmetre el projecte a persones del nostre entorn.
La seva forma de comercialitzar el cafè dels petits productors nicaragüenys és alternatiu al mercat tradicional, fora del domini dels Centres Comercials.
Per això i en el context econòmic actual és molt important la difusió.
Fa anys que el consumeixo i us asseguro que us agradarà!

Comprar cafè i col·laborar amb Comerç Just és tan fàcil com enviar un correu o fer una trucada.

Tlfns: 91 672 09 05 - 625 520 673
juanjo@espanica.org

PRIMERA PART: http://www.youtube.com/watch?v=zLV-MhUKvP8

SEGONA PART: http://www.youtube.com/watch?v=YNHZrISuIhs&feature=related

DIÀLEGS III

2010-12-03T15:22:00.029+01:00

Em van convidar a una sessió a la UAB que, en petit format de Taula Rodona, intenta reflexionar sobre vida acadèmica, societat i territori, tot i considerant que la intransigència s´obre camí cada vegada més en les relacions socials i personals i que necessitem més que mai DIÀLEG.
Es va tractar el tema Llengua, Literatura i Societat amb el professor i membre de la Real Acadèmia Espanyola, José Manuel Blecua Perdices, i el director de l’Editorial 62 Grup 62, Fèlix Riera Prado. Va ser altament interessant.
El professor BLECUA va comparar la visió polièdrica dels personatges literaris al problema de la relació llengua i literatura amb la societat. És la dimensió de la lluita de les llengües (història vs. llengua /espontaneïtat vs. planificació). Les relacions de la societat s’estableixen lingüísticament, així els lingüistes són consultats per empresaris i juristes sobre patents o termes que dirimeixen sentències (ex. quan chupa chup o teflon passa a ser nom comú qualsevol empresa pot fabricar el producte). Explicà que el món cultural va unit a la llengua però també al fet polític (ex. l’enviament d’exemplars del Quijote a Sudamèrica duant el segle XVI). Va concloure que la visió polièdrica l’hem de seleccionar, acceptar que hi ha moltes realitats i que algunes fins i tot són contradictòries. D’altra banda, l’editor RIERA va dissertar sobre la desconnexió de la indústira cultural amb els consumidors de cultura. Partint de la convicció que s´ha produït una ruptura entre l’àmbit de la política i la cultura -estètica-, i que la política no aborda una dimensió culturalista-cosmopolita. Va afirmar que quan l´estat usurpa el lloc de la cultura la producció és mínima i va reivindicar la reactivació d’allò sensible, discutint trets comuns i activant les infraestructures culturals.
Va definir la cultura com quelcom contagiós que exigeix anar superant estadis d´ignorància. Va reivindicar la cultura com a prioritat per a qualsevol política per tal d´activar allò sensible.
Per finalitzar, hi va haver un torn de paraules i es va tancar la sessió per part dels organitzadors acotant unes conclusions.

Tot això a mi em fa reflexionar. Deixo constància d´alguns temes que van sorgir a la taula rodona. Davant la meva preocupació de socialitzar i transmetre el coneixement, Riera creu que la cultura es pensa en Majúscules "C" (cultura) i que potenciant espais i infrastructures de creació la resta de persones ja s´hi afegiran. Blecua va adduir que la potenciació de la lectura i la facilitació d´eines culturals per part dels educadors facilita enormement aquesta socialització cultural. Personalment em plantejo que la política ha de ser instrument per facilitar que tant la cultura dels grans creadors, com la cultura alternativa tingui altaveus difusors. Si desenvolupem al màxim la sensibilitat cultural en els nostres infants obtindrem potencials creadors, gaudidors i consumidors de cultura. Almenys des d´aquest àmbit estic actuant a la Regidoria d´Educació en la planificació de polítiques que incideixen en la infantesa i el jovent.

28 N

2010-11-27T19:03:00.001+01:00

DE COP SOBTE

2010-11-21T01:27:00.006+01:00

DE COP SOBTE
TOT ES CONDENSAVA
AL VOLTANT MEU:
EN AQUELL SOSPIR
QUE MAI NO EM DEIXA.

T´ESTIMO.
VOLDRIA TENIR-TE
PROP MEU.
CÀLID
COM UN AMANT.

SENSE CAP LLIGAM.

SENSE PARAULES,
TAN SOLS
AMB LA TEVA MIRADA
DINS LA MEVA
CLAVADA.

Memòria de tu i de mi

Montserrat Abelló

M´han regalat aquest llibre, era un llibre desitjat , i aquest poema m´ha fet pensar en la forma d´estimar que tenen algunes persones.

DEFENSAR-LOS DEL TERROR

2010-11-07T12:50:00.006+01:00

“Tota acció, omissió o tracte negligent, no accidental, que privi l´infant dels seus

drets i el seu benestar, que amenaci o interfereixi el seu desenvolupament físic, psíquic i/o

social, per part de persones, institucions o grups socials”.

Aquesta és una definicó de MALTRACTAMENT INFANTIL.

Per què ningú defineix clarament PREVENCIÓ dels maltractaments infantils?

Crec que es resumeix en por al compromís per por a equivocar-se. Quan tindrem professionals de la medicina, dels serveis socials , de la psicologia i de la judicatura que unifiquin criteris , que parlin en nom dels infants que no poden fer-ho.

La indignació em subleva, no puc pair que a les minses expressions d´una criatura es qualifiquin d´indicis interpretables, tot i sabent que algunes desenvolupen resiliència -gran mecanisme psicològic d´autodefensa i supervivència- i , per tant, poden passar més desapercebudes.

Una vergonya que a Catalunya no hi hagi encara un mateix protocol sobre maltractament infantil a hospitals i d´altres institucions púbiques, que els professionals del sector tractin a la mare o pare que suspita d´exagerada patològica, o bé amb silencis interrogatoris i mirades evasives, i que només considerin com a indicis clars aspectes com cremades a la pell, ferides, llagues, sang a la roba interior, etc.

I d´això en diuen vostès prevenció? . Això ja són fets consumats, no creuen?

Jo parlaria de vida destruida, d´infantesa mutilada, i dels seus executors en diria botxins de la inocència i de salvatges interventors de la privacitat, anihiladors de la intimitat humana i destructors del dret a la felicitat.

Coneixen el tractament holístic? I els patrons de comportament i els perfils dels maltractadors? Necessitem arribar a la sang i els ossos trencats que poden ser fins i tot “interpretables”. Recordem que fins fa dos dies una nena o dona violada havia de declarar davant del dement agressor. Que els maltractadors en general no es curen, que reincideixen, no fem volar coloms i protegim la nostra canalla, no l´abandonem enarborant el dret a la intimitat i el perill d´equivocar-nos, que indubtablement hi és, però si l´equivocació versa sobre l´infant li hem destruit l´esperança de la dignitat i la vida sana.

Aquí , el Consell Comarcal està treballant en la Taula de la Infància per tal d´involucrar i responsabilitzar a tots els sectors. Un bri d´esperança?

Per l´Amor a la protecció dels infants on són els professionals psico-socials i juristes que ordenin exàmens psicològics als adults, als perpetradors. Per què la llei no ho permet? Per què es sotmet a estudi a la presumpta víctima i no al pressumpte agressor?

Per què només ens ocupem dels tractaments pal.liatius de consolació, de reinserció?

Les tirites no curen les ferides de l´`anima.

Siguem valents i no ens omplim la boca amb paraules com" protecció , atenció, detecció precoç i prevenció".

Tots en som responsables, no girem la cara sisplau.

CITA

2010-09-18T17:40:00.003+02:00

L´EDUCACIÓ ÉS UN PROCÉS A LLARG TERMINI QUE HA DE COMBINAR LA COMPLEXITAT DEL SEU OBJECTIU AMB LA UTILITZACIÓ DELS RECURSOS DISPONIBLES EN CADA MOMENT.
EN AQUEST SENTIT, EDUCAR IMPLICA UNA RECEPTIVITAT AL CANVI QUE NOMÉS POT AFRONTAR-SE DES D´UNA ACTITUD CLARAMENT CREATIVA.

SANT JORDI

2010-04-22T00:36:00.002+02:00

ÍDOLS

Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d´oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l´estiu
ha badat violent, i que s´omple
d´aire) no teníem records. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després.

Les dones i els dies
Gabriel Ferrater

DONES TREBALLADORES

2010-03-10T23:52:00.004+01:00

"¿Quién era yo? ¿Qué era? ¿De dónde venía? ¿Cuál era mi destino?"
(Mary Shelly, Frankenstein)

He somniat que dormia incòmodament sobre un llit empaperat de llençols de paper de seda i un patchwork de fulls de DINA 4.Els fulls marcats per lletres estil arial, comic sans i book antigua. Els fulls s´unien amb grapes i clips de colors, i la fressa en rebregar-se era antipàtica. La incomoditat m´impulsava a la vigília i a la lectura. Eren textos, declaracions i vindicacions dels drets de la dona, tractats filosòfics sobre la igualtat de la dona i l´home, lleis sobre drets de la conciliació familiar, escrits sobre pactes de temps, programes sobre la feminització de la societat, conclusions de jornades sobre la corresponsabilitat, escrits sobre el dret al vot femení, propostes per a dones en risc d´exclusió social, bases conceptuals de la violència contra les dones, treballadores immigrants, posicionaments feministes sobre l´explotació sexual...........
Exaltada per la lectura vaig somniar que les mentalitats havien canviat. La realitat aclapara i dissortadament el sistema necessita la submissió i renúnica femenina per continuar soportant unes estructures de poder caduques però ressistents.
La renúnica femenina ha estat característica intrínsica de la dona davant els fonaments de la seva existència. Renúncia davant l´enamorament, renúncia femenina davant la criança dels fills i filles, davant la cura dels avis de la família, renúncia intel.lecutal...
El nivell de participació de les dones d´entre 30 i 50 anys en la vida pública i comunitària, i per tant la seva capacitat d´influència i transformació és encara escàs. Només les que compten amb una sòlida xarxa familiar, les que renuncien a la maternitat o les que poden comprar el seu temps amb serveis d´atenció a infants i a persones d´edat poden formar part de la força cívica que inventa, opina i influeix en l´acció i el pensament de la comunitat. És la selecció sexual i social la que dóna o denega l´accés als estatus de poder. L´espai públic continua tenint nom de prestigi masculí.
No són estèrils ni els foros de reflexió ni de debat però ens manca la convicció de la lluita amb consciència en clau femenina per no caure en els models masculins de domini i exclusió.
Les fites d´igualtat no es poden limitar al gaudi de certs sectors acomodats i privilegiats, i continuar mantenint estructures ancestrals per aquelles que han estat marcades per l´infortuni. Hem de crear mecanismes d´organització i formació que permetin a les dones que ho desitgin renunciar a la contínua renúnica.
Ara que molts homes han descobert el plaer de la paternitat i d´anar a les grans superfícies a comprar amb carret, voldran acceptar la voluntat de la renúncia?. Ara en diem corresponsabilitat de la solidaritat que per segles ha estat norma de conducta femenina.Parlem també de justícia i d´igualtat, no cal inventar conceptes (o si?) per demanar al sector masculí que no fugi de les responsabilitats vitals del seu entorn immediat.
Les dones sempre hem estat treballadores, treballadores silencioses de l´economia sumergida a la ciutat, temporeres al camp, de servei domèstic, a les fàbriques, més tard en àmbits de la professionalitat......tanmateix no exemptes de les obligacions amb les que Déu va castigar a Eva per atrevir-se a assaborejar les delícies de l´Edèn. Adam continua "col.laborant" i "reflexionant" desorientat sobre quin ha de ser el rol que les dones modernes esperen d´ell mentre Eva ha endreçat i decorat l´univers, i ha parit la descendència que continurà redefinint els rols dels dos sexes.
Mentre m´embolicava en aquestes reflexions els llençols de paper de seda i el cobrellit de fulls de paper del meu somni es convertien en flassades toves d´esperança ferma.

CITA

2010-02-22T13:29:00.002+01:00

"PARLAR EN VERS ÉS COM FER CANTAR ELS PENSAMENTS AMB PARAULES
PINTADES AMB TOTS ELS COLORS DE LA FANTASIA."

PLE DE PRESSUPOSTOS.ICV-EUIA-PP. CARNAVAL, CARNAVAL!!

2010-02-14T17:34:00.005+01:00

"CARNAVAL, CARNAVAL, CARNAVAL TE QUIERO MUCHO.... la la la".
Així ,en comparsa que ja és habitual en aquest mandat municipal, marxaven del ple de pressupostos del dia 11 els regidors/es d´ ICV-EUiA i PP (reeditant pactes??).
La Societat Cooperativa Morral i Buenaño & Cia marxaven a toc de xiulet, feliços de la plantada democràtica més sonada, sense precedents en un ple de pressupostos.
Fent gala de responsabilitat, debat d´alt nivell i patriotisme cerdanyolenc, com qui canta "la cucaracha, la cucaracha, ya no puede caminar..", en filera ordenada i disciplinada demostraven l´orgull de la millor escena bèl.lica de qui havent declarat lletra de batalla, escenifica la dança destralera de la tribu més valenta dels prats vallesans i part de l´estranger galàctic.
Penosos i vergonyosos moments pels votants d´aquests càrrecs electes, en el ple més important de l´any per la ciutat.
Pressupost 2010, el millor que es podia elaborar en les circumstàncies acutals, tothom d´acord i qui no ho cregui, a ballar i cantar, que és la nova forma democràtica, sense defecte de forma, per expressar continguts polítics , que qui canta, els seus mals espanta.
Reflexionin. Seny.

FAMÍLIES MONOMARENTALS/MONOPARENTALS

2010-02-08T07:08:00.002+01:00

Per fi sembla que les famílies que no formem part del pack "mama-papa-criatures-gos-dos cotxes" hem deixat oficialment de formar part de la marginalitat com afirmava l´exconsellera republicana de Benestar Social Anna Simó, i del terreny proscrit de les famílies "desestructurades" (terme que s´hauria de definir molt acuradament) i de la terra de ningú.
Ara puc fer-me un carnet que m´autoritza a ser família -gràcies- i que m´iguala en beneficis (molt pocs) a les heroiques famílies nombroses.
Ara, quan prescrigui les meves filles a l´escola gaudeixo de 15 punts "extres" a aplicar en cas d´empat.
Bé, que jo i la meva filla gran, des del dia que va nèxier, som una família no en tenia cap dubte, sembla que el dubte el varen tenir des de algunes de les infermeres i comadrones que m´assistiren i algunes altres persones que m´he anat trobant al llarg de la seva curta vida (som al segle XXI?). Tinc molta sort de no haver estat tautuada com a "mare soltera", que no m´han convençut associacions com "pro vida" per tal que abandoni la meva criatura a una família "honorable", o que no m´hagin cruspit animalots afamats desprès de passar-me per una barbacoa humana.
I tant que tenim una situació específica, que no un problema, com diuen els acords i decrets de les administracions, sempre que entenguem que el nou nat no és una desgràcia sino un cant a la vida, (o un plor a la vida fins que dormen tota la nit).
El concepte de família comença a revisar-se (hi ha molts tipus d´agrupaments familiars), moltes famílies diferents sempre han existit, i sembla que després d´una vintena de segles les lleis -que gairebé sempre arriben una "mica "tard) comencen a reconèixer allò que ja existia al marge de la norma social . Ens podem felicitar?

DISCURS PRESENTACIÓ ALCALDESSA I REGIDORA D´EDUCACIÓ ALS DIRECTORS/ES CENTRES ESCOLARS CERDANYOLA

2010-01-27T16:03:00.003+01:00

(Gener 2010)
Bon dia a tothom, encara que assumeixo per primera vegada aquesta responsabilitat d´estar al capdavant de la Regidoria d´Educació i Ciutat del Coneixement, no sóc una cara estranya per vosaltres, la majoria ja em coneixeu per qüestions d´ofici o per haver treballat plegats en alguna comissió durant aquesta etapa política des del 2007.
En primer lloc, gràcies per la vostra assistència, sóm conscients que a tot just dos dies d’haver iniciat el segon trimestre del curs tothom té el cap ple d’idees i les hores plenes d’accions per estrenar el nou any. La vostra assistència és un acte de responsabilitat amb l’educació de la ciutat i estem molt contentes de poder estar aquí amb vosaltres.
Des del dia 16 de desembre el lideratge de la ciutat correspon, després de la seva investidura com a Alcaldessa, a la Carme Carmona, del Partit Socialista.
Si bé és cert que vivim una època difícil a nivell econòmic i que moltes famílies de la ciutat ho estan passant molt malament, no cal que us ho expliqui ja que vosaltres precisament esteu a primera línia de la realitat -pensem que és el nostre deure fer que un dels grups més vulnerables com són els infants i el jovent pateixin el mínim impacte d´aquesta situació.
En aquest sentit, la directriu básica de la Regidoria serà el compromís d’intensificar la qualitat dels serveis educatius de Cerdanyola.
Tenim durant el primer trimestre de l´any temes de capdal importància com són les ESCOLES BRESSOL.
Sobre les escoles bressol vull que quedi manifestament clar que per antecedents i lògica històrica, per la cojuntura social, econòmica i de expansió del sector, la gestió de les escoles bressol municipals actuals (Montflorit i Cordelles) i futures de Cerdanyola (ubicades als barris Turonet i Farigola) es gestionaran de forma indirecta per empreses o cooperatives especialitzades en el sector a partir del proper curs. Tanmanteix qualsevol gestió d’Escola Bressol quedarà supeditada al model educatiu de 0-3 que estem elaborant actualment i que comptarà amb un procés participatiu dels agents que integren aquesta comunitat i per expertes en el tema de la UAB que ja assessoren habitualment la Regidoria d´Educació en aquesta matèria.
Per altra banda, fer-vos coneixedors que hem signat i estem redefinint un conveni amb les LLARS D’INFANTS PRIVADES que ens permeti completar l´oferta educativa en aquesta etapa, que ens possibiliti una cooperació en matèria de participació i matriculació conjunta i que treballem amb objectius generals comuns a la nostra ciutat.
Un altre dels nostres compromisos amb la petita infància i les seves famílies és el control i regularització dels centres coneguts com a LUDOTEQUES o espais infantils que operen actualment com a llar d´infants encobertes. Tenim la voluntat política i l’obligació normativa de fer complir el decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i els requisits dels centres, publicat per la Generalitat i que regula i delimita l´activitat, objectius i espais d´aquesta tipologia i que alhora, com a centres de lleure infantil són també necessaris a la ciutat.
El tractament i respecte a les distintes opcions d´escoles i famílies en el tema de la gestió de MENJADORS escolars també serà un objectiu en el què focalitzarem els nostres esforços per tal de millorar qualitativament el servei i el tractament específic de cada escola.
Pel que fa el MANTENIMENT de les escoles públiques, com a competència municipal obligatòria, tindrà una atenció prioritària. Es treballarà de forma col.laborativa amb l’Àrea d’Espais Públics i amb la d’Urbanisme per tal d’optimitzar els recursos existents i poder donar resposta a les necessitats immediates i de més llarg termini.
Respecte a l´ESCOLA MUNICIPAL LA SÍNIA, les obres d’ampliació i reforma ja han finalitzat i en breu podrem visitar els nous espais i inagurar-los.
Pel que fa a AULOS, ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA, treballarem per tal de què continuï el seu projecte d’obertura a la ciutat així com per iniciar nous projectes d’apropament de la mateixa a la resta de centres educatius de la ciutat.
És també la nostra intenció modificar el sentit i forma de les anomenades JORNADES DE PARTICIPACIÓ DE MARES I PARES que ja el curs passat s´organitzaren en forma de xerrades al llarg del curs escolar. El Servei d’Educació ha treballat en una enquesta a les famílies que voluntàriament han respost i un cop realitzat el buidat ens orientarà a saber de quina forma podem vehicular la reforma més definitiva d´aquest programa de participació entre l´Ajuntament, les escoles i les famílies.
L´ús de les tecnologies per facilitar la gestió i la informació del món educatiu inicarà un nou camí de la mà del web municipal des d´on treballarem en un PORTAL d´EDUCACIÓ de Cerdanyola on podrem facilitar informació municipal i de gestió, unir els webs dels centres educatius, donar accés a la vostra localització, contacte, projectes educatius de centre, serveis i activitats complementàries i AMPAS com tot allò que considerem necessari i que complementaria un sistema d´informació i interacció per a usuaris locals i que funcionarà complementant sistemes d´acollida per a les persones nouvingudes.
Volem que el CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL i les seves comissions delegades no siguin només un espai de traspàs d´informació sinó també que esdevinguin un espai de debat educatiu i d´intercanvi d´idees de cadascuna de les diferents etapes d´escolarització, des dels lactants fins els joves, sense oblidar les persones adultes i gent gran, l’educació formali la formació continuada, processos imprescindibles per la vida actual.
Sobre el PLA EDUCATIU D´ENTORN com a eina que enllaça l´escola amb el barri i la ciutat i entenent que l’educació no és només l’escola, és la nostra missió aconseguir que l’educació jugui un paper central en la millora de la qualitat de vida de les persones.
L’acompanyament a la creació de xarxes composades pel màxim d’agents que operen en el territori és una acció capdal d’aquest mandat.
Cerdanyola com a CIUTAT EDUCADORA necessita un nou impuls, impuls perdut des de l’any 2003 en què es deixà de participar com a tal en la Xarxa de Ciutats Educadores. Una nova fase molt relacionada a les noves realitats tecnològiques i del coneixement sense oblidar la tradició i cultura que ens sustenta com a comunitat i el programa CERDANYOLA EDUCA que sempre ha treballat de forma transversal en aquesta línia.
Les Revolucions Industrials i l´era de les màquines i la tecnologia estan deixant pas a l´Era del CONEIXEMENT: noves tecnologies, ciència, investigació, idiomes, interacció ciutadana són reptes de qualsevol ciutat i la nostra parteix d´una situació privilegiada amb la Universitat Autònoma, el Parc Tecnològic - Parc de l´Alba i el gran capital humà del que disposem dins dels centres educatius els nostres infants i joves que crearan el nostres futur i,sobretot, una de les peces fonamentals de la ciutat: els mestres i les mestres, professors i professores, monitores, AMPAS que modelen amb dedicació, delicadesa, un gran esforç i energia diària la "matèria primera" de la nostra ciutat (si em permeteu l´expressió).
En l´etapa del Coneixement, les institucions hem de treballar de forma transversal per generar idees i valorar-les, promoure el talent i la formació, per la integració evitant la desigualtat social.
Aquest és el gran repte de present i futur que tenim administracions, empresa privada i agents socials, per tot això hem de treballar plegats i us demano allò en el que vosaltres, vivint en el món educatiu, sabeu fer millor que ningú: col.laboració, cooperació, responsabilitat, treball en equip i, des del punt de vista més humà: comprensió.
El PSC de Cerdanyola té com a responsabilitat gestionar una Àrea tan complexa com interessant i engrescadora com és el Serveis a les Persones i, dins d’aquesta Àrea, l’apassionant món de l’educació local, i li pertoca estar-hi al front en una època de CRISI econòmica, no per això ens sentim acovardits, ans al contrari, el repte és important , aconseguir recursos i optimitzar els existents, amb la vostra ajuda farem de la ciutat la màxima d´edificar un model conjunt de ciutat, a edificar la base d´una nova cultura i a facilitar la transformació social i personal dels i de les nostres estudiants a qualsevol edat i en qualsevol especialitat.
És una tasca difícil però encoratjadora i l´Alcaldessa i aquesta Regidora des d´aquest foro us demanem col.laboració i participació: volem escoltar-vos, volem que comuniquem, volem construir amb vosaltres l’educació d’aquesta, la nostra ciutat.
Estic segura que plegats avançarem pel què, entre tots, traçarem com el bon camí. Gràcies.

NOVA RESPONSABILITAT, CAMÍ DE FUTUR

2010-01-13T05:30:00.004+01:00

Assumir la responsabilitat de l´educació local com a regidora d´educació suposa una gran il.lusió i en certa manera una continuïtat amb la feina que venia fent des de l´oposició en matèria de seguiment i participació en comissions educatives de la ciutat.
Fa unes setmanes l´anterior regidor (ICV), Rafael Bellido, i jo ens vam reunir per fer el traspàs d´informació de l´àrea i, tot i que el moment era especilament delicat, agraeixo que durant la reunió poguerem fer abstracció de la siutació política i centrar-nos en l´àmbit educatiu de ciutat.
Comprenc el sentiment de trasbals i potser d´incompresió en alguns dels seus comentaris,potser també el sentir-se dolgut.... jo també els vaig experimentar el 2007, després de les eleccions i recordo molt bé un dels seus articles al TOT Cerdanyola justificant les preferències de pacte del seu partit aleshores.
D´altra banda, me n´alegro que les persones que han passat per la Regidoria en aquest mandat s´hagin sentit "atrapats" i hagin entès la trascendència d´aquest àmbit encara que no comparteixi alguns els seus criteris de gestió i la desorientació de la que ha estat víctima la regidoria.
Els serveis educatius tenen un equip de persones i un potencial extraordinari, i he estat molt ben rebuda i acollida per tota l`Àrea d´Atenció a les Persones. Tot i que em sap greu pel que suposa en les conseqüències de la gestió pública tan en els treballadors, col.laboradors,centres, etc. de la ciutat els continus canvis de direcció en la Regidora d´Educació des del 2007 (tres regidors).
Per això a l´alcaldessa,Carme Carmona, i a mi ens semblava que per respecte a la comunitat educativa, des del punt de vista institucional, els directors de centres i la inspecció es mereixia un acte de presentació d´ambdues. L´acte es va fer a la sala de plens i he tornat a comprovar en un acte de responsabilitat i apropament la calidesa humana i la gran professionalitat de les persones que es dediquen al sector. En propers dies em seguiré presentant a altres instàncies de la nostra comunitat.
M´he sentit recolzada i emocionada però també sé que tots ells i elles m´exigiran cadasqun dels meus compromisos, però això no m´espanta. És un apassionant repte.

APASSIONANT CERDANYOLA ANYS 30

2009-07-14T16:11:00.004+02:00

"Ni la vida ni la geometria són art,i,per tant,geometria i vida: esquelet i sang de l´art.Al fons,en art,l´essencial,l´única veritat per a un artista és el do."

JOSEP DE TOGORES

Do és el que té l´Óscar i do és el que té la Mónica.Senyoret barceloní estiuejant a Cerdanyola i minyona de la terra.Personatges estereotipatsque que aporten a l´interessat ocasional de nit d´estiu en la visita nocturna una idea del classisme, de l´activitat econòmica,les arquitectòniques cases d´estiueig -llàstima que no estan il.luminades!-,la vida social,política,etc.
Permet al caminant formar part de l´imaginari que ens retorna al passat i que a través de la improvisació dels dos personatges convida a integrar-se a la comèdia. Historiadors-actors ens obren una nova modalitat de visita guiada.
Recomanable,original i ben interpretada.Felicitats!

ESCOLES BRESSOL, FAMÍLIES ENGANYADES

2009-07-14T16:11:00.001+02:00

Decididament que els regidors que ens governen cobrin sous a dedicació exclusiva en temps de crisi no és cap garantia de què siguin bons gestors. Un exemple molt clar el tenim en les escoles bressol.
Les famílies hem de saber que fa sis anys el govern de Sr.Morral ens enganya sense cap pudor. S´omplen la boca de les tres escoles bressol que han de construir i l´únic que tenen és una escola a Montflorit ,heretada del govern socialista i una escola a Cordelles, heretada de Tàndem.
Què ha fet aquest govern per la petita infància de la ciutat? Res. Les famílies han de saber que hi ha dos partits que ens manen (CiU i ICV-EUiA), recolzats pels vots del PP, que no troben mai el moment de posar-se d´acord sobre el tema i no els importa en absolut els problemes del dia a dia de les persones per compaginar feina i fills.
Les famílies han de saber que a l´empresa que gestiona l´EB Montflorit li van renovant any a any sense estabilitat laboral i que les treballadores de l´EB Cordelles,gestionada per l´ajuntament cobren més,a raó del conveni municipal i no del conveni del ram, constituint-se en competència l´una de l´altra en matèria d´educadores i sense compartir un projecte educatiu comú.Així seguirà el proper curs.
Afortunadament, gaudim d´unes escoles bressol privades de qualitat, dirigides per dones emprenedores que han creat llocs de treball i que ja existien quan no sabíem a qui encomanar l´educació dels menuts mentre treballàvem. No seria just que l´administració no les tingués en compte quan poden conviure i complementar-se la xarxa municipal i la privada.

VERGONYA ALIENA

2009-07-14T16:10:00.000+02:00

“Una vegada la Sra. Ira i la Sra. Tristesa van anar a un llac a banyar-se. Abans d´entrar es van treure els seus vestits i els van deixar a la vora de l´aigua. Van gaudir del seu bany i en sortir es van confondre i van intercanviar els vestits. Ara vaguen pel món amb els vestits equivocats. Per això, quan veieu que algú mostra ira en els seus actes o paraules no us sentiu afectats, penseu que sempre a dins seu hi ha una gran tristesa que no sap canalitzar.”
Aquest conte el va explicar un professor de ioga local. Jo el que sento és vergonya d´alguns membres d´un partit local , membres amb càrrecs orgànics i els seus acòlits que es consideren més enllà de tot poder terrenal i diví per entrar en el joc brut sobre tot allò que els molesta, car la perfecció no admet crítica. No entenen la partida política com a tal, i entren en provocacions agres i atacs personals.
Jo puc pensar que alguns polítics locals l’erren en la seva acció de govern, que alguns no passarien l’examen “C” de català, que alguns no parlen la nostra llengua, puc observar actituds en la política que em semblen més pròpies de l´esfera professional circense que d´un comportament adult madur i equilibrat, i puc pensar moltes coses més però per sobre de tot existeixen el respecte institucional i els valors humans. Tanmateix, mai consentiria que un tema polític m’arrossegués fins allò que ratlla l´odi manifest en paraules de tan poc sentit de la responsabilitat i destresa emocional. Poc encaix de context.
Sort que a Cerdanyola encara hi ha persones que ens estimem la ciutat i ens estimem Catalunya.

CANVI DE CROMOS

2009-03-01T12:51:00.001+01:00

El govern en minoria de la nostra ciutat (ICV-EUiA i CiU),ungit per la mà estesa del PP, ha decidit alguna cosa. Aquest matrimoni mal avingut no aconsegueix estabilitat ni amb tot el suport terapèutic que l’aixopluga.
Un de la parella (ICV-EUiA) decideix distreure el personal canviant posicions,ja que el més coherent dels seus regidors dimiteix i l´han de substituir. Cal quadrar caixa i aprofiten per un “canvi de cromos”.
Un orgullós exregidor de territori sembla que deixa allò que creu que ha endreçat, que ha marcat època i que llega. No és una pena desaprofitar un talent tan especialitzat? Deu ser qüestió de confiança?
Una substituta declara “por” per la responsabilitat que accepta, suposem que també pel desconeixement, i confirma que en l´anterior tasca els canvis que proposava eren lents i que ja els descobrirem.
El canvi menys sorprenent ha estat el del regidor d´educació, el desori de la seva àrea era manifesta. Desitgem-li millor sort minvant el temps de dedicació i centrant-se en un àrea que li és més coneguda i on haurà de demostrar destresa política.
I entre guerra i pau,la ciutat aturada per picabaralles polítiques,per falta de model de ciutat concertat (escoles bressol,política de comunicació,Centre Direccional, abocadors,equipaments esportius,empreses municipals..).Mentre,CiU, en la seva estratègia de marcar perfil, mostra la temprança del qui té la paella pel mànec.
Els nostres governants substitueixen la vocació de servei per la vocació del poder, legítim quan no està buit de contingut i capacitat transformadora. No seria un eix justificatiu de l´ambició en la carrera política?
Confiem que el canvi de cromos els permeti demostrar en les noves regidories capacitats ocultes fins ara.

CITA

2009-02-11T12:30:00.000+01:00

"El pasado es un inmenso pedregal que a muchos les gustaría recorrer como si de una autoposta se tratara, mientras otros, pacientemente, van de piedra en piedra,y las levantan, porque necesitan saber qué hay debajo de ellas."

El viaje del elefante

José Saramago

LES RETRIBUCIONS AL PP

2009-02-06T22:12:00.000+01:00

Avui m´he trobat un conegut que reconeix haver votat a ICV. El seu comentari ha estat implacable: "Ja ho sabem quin és el preu que han de pagar perquè el PP els voti".Curiosament allò que aquest govern vol dissimular és del tot popular.
Curiosament i sobre aquest tema llegeixo i escolto tan declaracions del portaveu d´ICV, del portaveu del PP i en la mateixa línia del propi alcalde, curiosament tan propers tot ells, que sentencien carregats d´irrisòria raó: "No sabem si pagar aquestes comissions és legal o il.legal però sí creiem que és just". Xiuagua!
Convençuts estem tots d´actuar amb el manual de JUSTÍCIA PRÀCTICA a la mà. Però i la JUSTÍCIA de veritat?
A partir d´ara quan no arribi a final de mes atracaré una botiga. Quan declari davant del jutge diré :"Miri senyor, no sé si això que he fet és just o no, però jo treballo molt i m´ho mereixo, les meves filles mengen molt i no poden passar gana. En fi, que el meu acte és un acte de justícia".
Em ve a la memòria un conte del Quim Monzó sobre un Robin Hood que robava als rics per repartir als pobres.Amb la intensitat dels robatoris els rics esdevenen pobres i a l´inrevès.Aleshores canvien les tornes i comença a robar als pobres-rics per donar als rics-pobres. Aquest és l´absurd del conte, similar a la falta de responsabilitat d´alguns representats electes de la ciutat.
No cal dissimular res de res. Les coses clares. Si es volen pagar dedicacions a certes persones que es faci obertament i legalment, és clar.

ABOCADORS DE CERDANYOLA

2009-01-28T18:34:00.000+01:00

Recordo un article de´n Xane,que en pau descansi,que parlava de les pràctiques habituals a Europa de llençar les “porqueries” en solars que esdevingueren abocadors.
Com a ciutadana no disculpo a ningú.Tampoc recordo cap amor vers el medi ambient fins fa ben poc.Recordo haver vist molts veïns de Cerdanyola abocant deixalles domèstiques, escombraries i runes a la Riera de San Cugat amb total immunitat i la tranquil•litat moral de qui exerceix el bon costum d’embrutar la natura per manament civil.
Jo no hi entenc de gasos,sals,subsòls,filtracions...amb prou feines vaig aprovar al física i química a l´institut. Tanmateix,fa anys que tinc una malaltia respiratòria que curiosament gairebé desapareix quan passo temporades fora de Cerdanyola.
Com a política vaig disposar d´informació sobre els estudis d´Idom i d´altres, me´n van facilitar la comprensió els regidors socialistes encarregats del tema. També vaig assistir a una reunió amb personal tècnic del Centre Direccional. De totes les solucions l’única que assegurava “risc zero” en el futur era el buidat de l´abocador. Ningú em va contestar decididament quina opció triarien sense tenir en compte el criteri econòmic. Recordem que totes les empresa tenen una finalitat comercial. Els “ítems” de valoració dels remeis de les quals es va fer eco la premsa podrien ser variables, podríem donar importància a diferents aspectes i valorar cada solució de diferent manera.
Suposo que tothom pensa a deixar als seus descendents alguna propietat, estudis, estalvis o uns valors ètics per ser “algú” en el futur. Quina herència podrem deixar sobre el nostre territori si errem la solució?

CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL

2009-01-19T09:43:00.000+01:00

Aquesta setmana vaig assistir al Consell Escolar Municipal. Era el que pertocava al primer trimestre però es va celebrar amb retard. Em va sorprendre enormement el discurs previ sobre pressupostos que el Regidor d’Educació va regalar a l’audiència. Va ser increïble el garbell de números en negatiu i tants per cent i dades esbiaixades i barrejades i saltejades (va enumerar l´Urban com si tal cosa inverteix l´Ajuntament però no del Fons d’Inversió Local del govern central que en aquest cas influeix en inversions escolars com La Sínia).
No penso que a la comunitat educativa –molt escaldada dels polítics- li calgui cap discurs que li corrobori que com sempre “ni un duro per a educació”. Ningú es creu que siguin uns pressupostos austers ni socials.
El Consell Escolar és un fòrum on es donen informacions vàries, es demana gent per formar part de comissions, es passa de puntetes o no es passa per temes controvertits i també et pots queixar (és gratis).
Trobo a faltar en aquesta ciutat allò que de tant en tant expressen algunes intervencions de membres del Consell: el anar tots units davant les reivindicacions, el tenir un àmbit de trobada col•lectiva i de reflexió amb compromís d’acció de tot el tram educatiu i de totes les especialitats, incloses la musical que també forma part del Consell. Sovint alguns membres afirmen amb raó que es senten convidats de pedra.
És obvi que no hi ha una directriu política clara ni orientadora sobre l´educació a la nostra ciutat. Mentre el dia a dia fa que passem entretinguts el temps i el futur dels nostres nois i noies continua en mans del naufragi col•lectiu del govern la ciutat.

ESCOLA BRESSOL I MENJADOR ESCOLAR

2009-01-04T14:30:00.000+01:00

Aquests dies de Nadal tothom té en el seu pensament els dies de festa,l´organització de trobades familiars i d´àpats. I precisament pels àpats dels nostres fills i filles estem preocupades les famílies de l’escola Bressol Municipal Cordelles (abans Tàndem). Paguem un preu considerable per un menú que no està adaptat a la nutrició que necessiten els infants d´aquestes edats. A tall d´exemple,el menú que s´explicita com “especial per a infants de 2-3 anys” i que mengen molts a partir d´un any i mig és el mateix que el de les escoles de primària. No faré el llistat de greuges.Queixes reiteratives sense atendre.Comença el periple.L´AMPA s´organitza.Consulta a nutricionistes. Comparació de menús d´escoles bressol.Elaboració d´un informe i recollida de signatures. Reunió oficial amb la directora.
Cap resposta precisa. L´AMPA s´haurà de reunir amb l’empresa.Sembla que aquesta empresa dóna bon servei allà on se la “colla” per part de l´AMPA, escola...(és sabut que quan es treballa per l´administració no cal ser acurat i aquest affaire Cordelles és només una anècdota més en el fantàstic i divers món de servei de menja dors).L´EB Municipal Montflorit, gestionada per una empresa, va negociar millor preu i menú adaptat. L´EB Municipal Cordelles,gestionada directament per l´ajuntament, abandona en la indefinició dels “concisos” i “efectius” mecanismes burocràtics la solució d´una demanda tan bàsica.
Quan no obtens resposta de l´administració local en casos que t´afecten tan directament sents incomprensió,jutges a aquells que et governen, i sents una barreja d´emocions i pensaments que deriven en ràbia i impotència.
És necessari que reclami la importància de l´alimentació infantil pel desenvolupament dels infants? Cal provocar-nos aquesta intranquil•litat a les famílies? Potser aquell esperit de la nit de Nadal se’ls aparegui!
Bones festes i bons aliments!

BLOCS-RETALLS DE CERDANYOLA

2008-12-03T21:33:00.000+01:00

“La Federació de Municipis de Catalunya ha anunciat el proper tancament de la seva planta consistorial de Cerdanyola i posterior trasllat a Nagorno Karabakh. La Federació al·lega el dèficit econòmic(....)com a principal motiu per a la seva deslocalització.El trasllat també permetrà estalviar en càrrecs de confiança, ja que a Nagorno Karabakh ningú es fia de ningú. “Aquest és un pedaç d´un dels blocs irònic i crític escrit per una periodista.
També podem trobar debats sobre educació: “He posat Tàndem quan volia dir la continuïtat de les places, i per suposat no te res a veure, la qualitat i la gestió de Tàndem amb l’actual(...)la solució final es la pitjor per totes les parts(..). Un cost superior per l’ajuntament, la pèrdua del seu gran projecte per les propietàries,i el pares amb la baixada de la qualitat en tots els aspectes.”
També moltes referències culturals de la ciutat:“Novetat viodeogràfica d'en Ramon Sauló!. Made in Cerdanyola.”“Avui m'han fet a mans dos llibres. L'un, ....de Marutxi Beaumont........ L'altre,....de l'Isidre Grau.”
Cultura i màrqueting : “Us convido a tots a visitar l'aparador que he fet especialment per a l'Aparablues.”
Retalls d´animació a la lectura:“Aquest racó que pretén ser un canal de comunicació entre la sala infantil de la Biblioteca Ca n'Altimira i les famílies dels petits lectors cerdanyolencs.”
Persones, grups, associacions, institucions, hi són a la blocsfera. Cadascú tria allò que més l´interessa a l´hora de llegir.La blocsfera constitueix una interessant radiografia de la ciutat.Ens hem d´anar animant -hi ha poques dones- a usar i completar aquest dibuix. Curiosament,allò que per manca de voluntat no ha aconseguit la nostra administració local, està sorgint amb la voluntat ciutadana.Existim a la xarxa de forma interactiva! Pitjeu http://blocsdecerdanyola.com/.

CITA

2008-11-23T20:08:00.000+01:00

-D´on vinc? On em vas recollir? -va preguntar l´infant a la seva mare.

Ella va respondre, mig plorant i mig rient, estrenyent l´infant contra el seu pit:

-Estaves amagat en el meu cor com a desig, amor meu.

Rabindranath Tagore, LA LLUNA NOVA

NO HE FET VAGA DE MESTRES

2008-11-16T12:40:00.001+01:00

Jo he estat una de les mestres que no m´he adherit a la vaga del dia 13. Històricament els sindicats han fet una gran feina en defensa dels treballadors i dels seus drets. En el cas de l´educació i en els últims temps per a mi els sindicats, a banda d´anar desunits freqüentment, lluny de fer sindicalisme, fan política, per tant, no m´hi sento identificada. Tenim clars exemples en l´aplicació de la sisena hora, el pacte nacional per l´educació i les formes d’oposar-se a la LEC. La radicalitat en què s´ha conduït a dues vagues en poc espai de temps no ha tingut un seguiment sostingut.
Estaria d´acord amb alguna plataforma, coordinadora o qualsevol tipus organitzatiu de mestres, sense manipulacions, que sabés fer arribar a la ciutadania els nostres problemes i neguits de forma clara i entenedora.
Em fa la sensació que en general l´opinió pública pensa que no tenim dret a queixar-nos, que som un col·lectiu amb fortuna per les vacances, seguretat laboral, etc (sobretot en temps de vaques flaques). Crec que no sabem comunicar els nostres problemes del dia a dia, el què significa per les treballadores/rs de l´educació “qualitat”, el descrèdit al que tothom ens sotmet, què ha significat treballar des del concepte “escola inclusiva”,etc.
D´altra banda, arriben tendències noves i noves mentalitats en formes de gestió en les que podem o no estar d´acord, però que haurem de negociar ja que l´immobilisme en un sector tan dinàmic no és possible.

BLOCAIRES DE CERDANYOLA I EL DIARI DE PATRÍCIA

2008-11-09T10:48:00.000+01:00

Interessantíssima la primera reunió ”presencial” dels blocaires de Cerdanyola, la qual cosa indica que el comunicació virtual no substituirà mai el contacte personal. No us ho creureu però la tertúlia improvisada que va sorgir i on varem parlar d´Internet i de televisió va provocar que em quedés una tarda mirant una bona estona el programa de televisió “El diario de Patricia”. Podria dir que vaig passar una estona entretinguda, curiosa des del punt de vista sociològic, observant com es fan públiques les misèries i virtuts humanes, vaig riure i vaig sentir compassió. Suposo que la gent es sent identificada veient com alguns esbomben als quatre vents la seva intimitat. El motor dels casos que vaig veure era l´amor. Qui no sent curiositat envers relacions amoroses alienes, sobretot si són fracassades.
Un pobre noi, adúlter patològic, era acusat per una de les seves xicotes, com en un “auto de fe”, però en aquest cas l´acusat era home(es pot dir que la societat ha avançat, eh?). Com l´havien dut enredat al programa, es va aixecar i va marxar en veure’s descobert per milions de persones. La xicota va concloure que ja s´ho pensava ella que aquell noi no pagava la pena!
Un senyor era acusat per la seva exparella d’ejaculador precoç i de no exercir cap tipus de sensualitat amb ella. L´home va aguantar l´atac al seu amor propi amb dignitat, sense ni un tremolor de bigoti i educadament li va dir que allò era aigua passada i que ell ja no volia tornar. El més curiós era esbrinar el motiu de què ella volgués tornar. Què cruel és la soledat!!
En definitiva: sentiments bàsics, situacions límits...tot plegat misèries humanes. Tots en tenim.
Seguiré. La reunió m´ha motivat a trobar una estoneta pel bloc. Gràcies Jordi Jorba.

EL CISTELL DE LA COMPRA

2008-10-30T16:17:00.001+01:00

En els últims mesoescolto un discurs de l´alcalde que he titulat "El discurs del cistell de la compra". Molt abans, els humans constatàvem la pujada de preus, dels interessos hipotecaris,teníem coneguts a l´atur i observàvem el mercat immobiliari. Les famílies no es guiàvem per cap profecia “nostradàmica” per orientar els nostres pressupostos. Esperàvem que el nostre alcalde, autoproclamat gran estadista, aplicaria aquesta lògica als pressupostos del 2008. No ha estat així ni en el seu plantejament, ni en la seva rectificació amb mesures d´estalvi visionàries, ineficaces i tardanes, que no convencen ni el seu soci de govern.
El PSC ha expressat la seva disconformitat amb uns comptes inflats,que no es basaven en ingressos sostinguts i en una despesa ordinària tan exagerada que ha fet catacrac ràpid. Com podrà entendre la ciutadania que el tan publicat superàvit de 3 milions d´euros s’hagi convertit en dèficit? Hi tindrà alguna cosa a veure la nefasta gestió del bipartit (ICV-EUiA i CiU), apuntalat per un sacrificat PP? O serà cosa de conjuncions astrològiques?
En moments difícils volem previsió que condueixi a solucions i decidida acció de govern.En desacord amb aquells que afirmen que les discrepàncies són de forma i no de fons, diré que les formes ja s´han perdut i que el fons l´haurem de buscar dins el barret del màgic Andreu, amb les escoles bressol, el pagament encarit dels serveis esportius a causa de picabaralles entre el bipartit, la crisi per models de gestió o d´inversió,la diferent visió urbanística... i ara, un nou pla de mandat!
Rectificar és de savis, com a base de govern és improvisació. Fins quan ho haurem de patir?

ARE? ARA SÍ, ARA NO

2008-10-17T00:00:00.000+02:00

L’àrea residencial estratègica i el desacord que han manifestat últimament els partits que ens governen a Cerdanyola (ICV-EUiA i CiU) és la visualització de la punta d’un iceberg que va girant a la velocitat d’una sínia en el curt termini d’un any i pocs mesos de govern. Un govern en minoria, feble i en la contínua corda fluixa, tot i la perenne fidelitat d’un PP que apuntala constantment un partit que ideològicament és a les seves antípodes.
ICV-EUiA ha renunciat a un projecte que en un principi tenia el suport dels seu socis, i que anunciaven com a eina transformadora de la ciutat, com a instrument de modulació ràpida, per endreçar una zona verda que ells qualifiquen de degradada a Flor de Maig i el Torrent del Gorgs. La ciutadania ho entendrà?
Recordem aquell pacte que ratificaven dos partits tan diferents i que se sustentava en l’argument que adduïa «compartir el mateix model de ciutat» i que amb una lògica espectacular es demostra nul. Governen plegats i, tanmateix, són molts els aspectes que no comparteixen, són nombroses les acusacions mútues de desinformació, són contínues les crisis d’aquest bipartit esponjat per compartiments de poder, sense objectius comuns, ni la mateixa visió estratègica de ciutat.
El PSC va ser qui primer es va oposar a l’ARE amb valentia, denunciant que els gairebé 1.000 pisos suposarien una muralla que ofegaria el límit entre el Centre Direccional i el casc urbà, desfigurant un paisatge natural. Ens alegra que el seny s’hagi imposat en aquest cas, però ens preocupa molt el desgovern d’una ciutat que es troba en un moment delicat pel que fa a la projecció de creixement futur. Ens hi juguem molt.

CERDANYOLA-GEÒRGIA

2008-09-07T19:27:00.000+02:00

No és la meva intenció fer anàlisi de política internacional, ni del control de conductes energètics,ni de l´ OTAN, ni de demostracions de força. La guerra, els morts i els desplaçats de cada conflicte armat que es produeix a Geòrgia té per mi un significat especial.
L´estiu de 1990 fèiem un viatge organitzat pel Casal de Joves. No era el nostre destí però el destí ens hi va portar.Una experiència que em va mostrar la manipulació de la premsa,el poder d´una política militarista i l´ungüent moral que el sentiment religiós pot aportar a les expressions populars.
Recordo sobretot la Dudana, filla de família mig acomodada gràcies a les seves carreres artístiques. Durant un dinar en aquells indrets vedats als turistes, em va transportar des de la Geòrgia medieval i la seva visió romàntica de l´antiga monarquia, a la conversió en República Socialista Soviètica.
Enyoraven el passat i la independència però sobretot patien l’opressió. Sense cap càmera, davant del parlament de Tiblisi, les mares ploraven les fotos dels seus fills morts durant la manifestació. Com ara, la bota militar no va cedir sense mutilar vides.
Havia caigut el mur de Berlín, i just baixar de l´avió coneixíem que s´ iniciava al golf Pèrsic l´operació Tormenta del desert que turmenta fins avui,es desmembrava La Unió Soviètica, que caminàvem cap a un nou ordre mundial,diferent però no humanament millor.
La Dudana volia ser professora d´història. Imagino que ensenya els alumnes amb la mateixa passió, amb la dosi de pragmatisme que aporta el fer-te dona, i sobretot, amb el nostre desig que no sigui una de les mortes o desplaçades.

SUSPESOS EN EDUCACIÓ

2008-09-07T19:24:00.000+02:00

Quan un govern com el de Cerdanyola promet des del 2003 tres escoles bressols municipals noves el 2008 i no apareixen ni per màgia-potàgia, és que no es prioritza ni l’educació ni la conciliació.
Quan el manteniment dels centres escolars és lamentable, és que no hi ha inversió. Quan no tenen un projecte coordinat de ciutat educadora i s’aboquen a crear mil i una comissions, és manca de criteri.
Quan es mutilen projectes formatius nascuts de la iniciativa ciutadana, s’anihilen els seus quadres directius (Tàndem, Escola Música Moderna) i els fan passar per embuts depuratius per controlar-los, on trobem la participació i la consideració professional?
Quan les queixes de la comunitat educativa s’apilen en muntanyes de documents inventariats, quan es diﬁculta la participació de plataformes ciutadanes, quan no hi ha debat educatiu... a quina divinitat de l’Olimp hem d’agrair que ens assabentem de les decisions del Consistori sobre educació per la premsa? Quina mà més estesa!
Quan s’inaugura una instal·lació dies abans de les eleccions la gent aplaudeix, però aquí ens han tocat un pilar bàsic de la nostra existència —els nostres ﬁlls i ﬁlles— i l’han errat. L’angoixa, incertesa i desconﬁança que han creat durant mesos a l’educació 0-3 és d’un surrealisme dadaista que sincerament ens podrien haver estalviat.
Caos, descrèdit, indecisió, incapacitat negociadora, sectarisme polític en educació... no està gens malament per al primer any del segon govern del Sr. Morral.
Decididament, en educació, aquest govern no progressa adequadament i intueixo que no promocionarà a nivells superiors.

FOTO SENSE TORTUGUES

2008-06-23T17:49:00.001+02:00

Un dia em vaig despertar i era una tortuga. Vaig somniar que pujava al cotxe equivocat i xocava, els amics em duien a la platja i em treien mig morta de l´aigua, un virus va fer la guerra mutilant el meu organisme, i la poliomielitis em barrava el pas al caminar.
He passat dos anys tancada en un àtic sense ascensor, no he embogit , sóc resistent però l´amor m´ha dit adéu...no puc exigir amor discapacitat.
Avui he pujat a una cadira de rodes de 140kg . Algunes persones em miren pel carrer, d´altres fan veure que no em veuen, altres em dediquen un somriure compassiu...Ara sóc una tortuga amb rodes. He trobat la complicitat i la lluita dels meus iguals i dels seus amants. Potser la vida encara té sentit!
Sóc de l´Associació Tortuga Cerdanyola Sense Barreres. Diuen que podrem pujar a l´autobús. Podré anar a Sant Cugat a visitar un cosí. Amb anhel espero a la parada. La rampa està espatllada. Demà aniré a Barcelona , gestionaré una pensió no contributiva. Amb anhel espero a la parada. El conductor diu que no pot entretenir-se baixant la rampa. Es taquen les portes davant dels meus ulls de cristall i la meva ànima ressentida.
Surto de la closca de tortuga. S ’inaugura una nova línia d’autobús. Polítics flamants i representats de Sarbus preparats per la foto. Després de cinc anys els tortuga han après a no deixar-se manipular, votin a qui votin o militin on vulguin. Qui ha de fer que les empreses que es beneficien del nostre municipi compleixin?
No surten a la foto. Les tortugues, lentes però perseverants, són valentes, els polítics no. Algunes empreses són inhumanes.

TÀNDEM O TALLERES MANOLO

2008-06-15T23:36:00.000+02:00

Un dia el meu cotxe es va aturar al bell mig d´una via i va començar a escopir fum pel motor. Grua i cap a Talleres Manolo. Paga factura. Un altre dia el meu cotxe decideix tornar a escopir fum a la mateixa autopista. Grua i Talleres Manolo. Paga factura. Un altre dia es repetia la jugada i jo escopia exabruptes contra Talleres Manolo. Queixes a l´amo, llibre de reclamacions i cotxe reparat.

Una treballadora d´una escola infantil si s´equivoca en una dosi d´un medicament, en donar un aliment al que una criatura és al.lèrgica, en no intervenir a temps en una disputa per una joguina, en saber què provoca la pena o el plor d´un infant, en no endevinar el significat de les expressions d´un nadó, en no donar suport al nen que trenca el seu dibuix perquè li sembla el més lleig, o no consolar a la nena que plora perquè el seu germanet li ha robat les atencions dels grans de la casa.....no es soluciona amb un llibre de reclamacions. El material humà és altament fràgil i altament sensible.

Tampoc és el mateix un treballador d´una empresa privada que un treballdor d´una empresa concertada amb l´ens públic i així ho consideren altres administracions.

Quan es fan comparacions, potser s´han de meditar primer.

ANGOIXA INNECESSÀRIA

2008-06-04T18:51:00.000+02:00

Imaginem una mare de Cerdanyola. Té un nadó i ha d´ anar a treballar cada dia. Ha portat el seu bebè penjat del ventre nou mesos i uns mesos més penjat dels seus braços. Pelegrinatge per centres escolars, buscant un lloc on en tinguin cura, socialitzin, eduquin, o no sap gaire bé què . Busca informació: incertesa i dificultat.Com ha estat tan irresponsable de tenir un fill!

Preinscripció per les escoles infantils sufragades parcialment amb fons públics ( similar a concertades?) no és sinònim de pagar un preu simbòlic. Potser una de les escoles desapareix, una altra tanca. El dies 5, 6, 7, 8 , 9 , 10, 11 no sap com ha de fer la preinscripció. El 12 ho diuen. Els que no l´ han fet bé, perquè no sabien com s´ havia de fer, hi hauran de tornar.

La Júlia Pozo, presidenta de la Plataforma 0-3, li diu “ ens posem una bena als ulls i cada matí passem la criatura de les nostres mans a unes mans desconegudes”. Al setembre, amb una bena als ulls, buscarem una escola en algun indret desconegut , amb alguna forma física prefabricada i amb un equip de mestres cohesionat , amb un projecte educatiu clar, material adient i condicions laborals que permetin penjar dels seus braços els nostres fills i filles amb un somriure als llavis. Oi?
Per què mai no s´ arriba a acords amb la gent que ha fet ciutat i que ha format el futur de la ciutat? No existeixen espais de trobada? I el color gris?

La mare conclou que ha trobat excel·lents professionals a l´ empresa pública com a la privada. Per contra, els polítics que ens governen no han estat a l´ alçada.

FANTÀSTIC CONCERT DE VEUS SENSE FRONTERES A L´ATENEU

2008-05-19T13:35:00.000+02:00

Us felicito. Felicito a Veus sense Fronteres i a les mestres de música del CEIP Turó de Guiera i Escala Dei, la Dori i la Conxi. Al darrera hi ha una gran feina i dedicació.Cada concert és millor i amb més sorpreses. Els nens i nenes estaven emocionats cantant amb vosaltres en anglès. Els músics esplèndids. Teniu un director de coral que és un autèntic “showman” i ens va fer divertir.
Increïble poder veure els nens de Camiri a través d´una gran pantalla i poder escoltar testimonis involucrats en el projecte. Vareu fer un espectacle que omplia els sentits.
Heu aconseguit un programa d´ activitats i aconseguireu finançament per vosaltres mateixos (ja que a Cerdanyola no us han escoltat).Sou un grup amb molta voluntat i molta creativitat. Esteu fent ciutat. Endavant!

EL SOSTRE DE VIDRE

2008-05-02T16:57:00.000+02:00

Totes aquelles responsabilitats vers la casa, els infants, l´ organització domèstica i la parella, a més de la feina, tradicionalment han recaigut sobre la dona. Actualment, amb una pretesa igualtat, que no ho és de fet, patim una angoixa constant per poder complir totes les responsabilitats. Òbviament per majoria inconscient , prioritzem aquelles que ens han estat assignades per gènere , i en molt poques ocasions podem dedicar temps a les organitzacions, associacions, aficions...i la majoria ho fem quan els fills i filles (si els tenim) ja són grans, o pensem que ja no ens necessiten tant. Sense mesures de conciliació no avançarem realment. El canvi de mentalitats és una tortuga que va aixafant pedretes pel camí.

Copio un fragment de “Visualizar el techo de cristal”, del llibre “Recetas de mujeres para la pràctica política” de la fundació Jaime Vera.

“Lo más soprendente es que sucede en democracia, cuando ya hemos alcanzado la iguladad legal. Obviamente nuestra sutación es mucho más fácil que la de nuestras antecesoras de la Revolución Francesa. Ellas se encontraron con un verdadero muro de injusticia que las llevó al patíbulo y no a la tribuna. Pero tres siglos después, una vez alcanzada la iguladad ¿Por qué siguen existiendo obstáculos?
A ese conjunto de variables no explícitas que dificultan nuestra participación en la organización le llamamos techo de cristal.”

LA POLÍTICA D´ INCOMUNICACIÓ DEL GOVERN DE CERDANYOLA

2008-04-30T15:35:00.000+02:00

Es venten de ser l´ àrea , la de Presidència ,que més ràpidament han esbandit una comissió informativa on el govern informa als partits de l´ oposició per àrees .Bona tàctica de desinformació.
Encetem al Ple d´abril “sense mudar i sense maquillar” i els regidors i regidores ens trobem enregistrats amb tres càmeres sense previ avís. Ja no pel dret d´ imatge, però com a mínim pel dret del respecte. Em sembla tan poc seriosa aquesta manca d´informació per part de la direcció política de l´ àmbit de comunicació !
Els socialistes hem fet propostes per gravar el ple i passar-lo per Internet, de radiar-lo, hem fet preguntes referents al tema.... i per respostes només hem obtingut divagacions. És clar, aquí no s´ han de donar explicacions a ningú, no cal.
Agraïm als professionals del periodisme de la casa per informar-nos quan després del ple varem demanar l´ objecte i el resultat de la gravació.
Tenim un govern en minoria tan “consolidat” en el continu menysteniment als altres càrrecs electes que inspiren el decàleg del mínim esforç per exercitar les mínimes formes democràtiques , de comunicació i professionalitat política que hauria de gaudir la bona salut d´ un ajuntament del segle XXI.
Com hem d´ esperar que es reuneixi el Consell Municipal de Comunicació? Quina pena, no tindrem ni proposta ni medalla honorífica en aquest camp a la nostra ciutat. Per què ens hem de preocupar, oi?

ATENEU, UNA PART DE LA MEVA VIDA

2008-04-29T22:26:00.000+02:00

Recordo fa anys una noieta amb xandall asseguda al bar de l´ Ateneu prenent notes en una llibreta. Així aprenia jo a observar i anotava per després configurar el meu personatge en un exercici d´ interpretació.
Els professors es coordinaven i gaudíem de classes de dansa, cant, mim o tot allò que calgués per completar la nostra preparació pel nostre exercici o la nostra obra de teatre.
A l´ Ateneu vaig viure en primera persona el que suposava una formació integral, l´ experiència de conviure amb sardanistes, ballarines, músics, ceramistes, arqueòlegs, pintors....La formació artística té finalitat per sí mateixa: nodreix l´ esperit i ens humanitza, mostra canals d´ expressió que ajuden a sentir-nos a nosaltres mateixos i ens sensibilitzen amb l´ entorn i amb els altres.
L´ Ateneu és per a mi una extensió de casa meva. Moltes generacions ens hem socialitzat en part allà, hem crescut preparant actes i activitats, formant part de tertúlies improvisades, ens hem interelacionat , i així la ciutat ha anat creant un nucli, una força d´ unió, a partir de la qual alguns han seguit per senderis artístics professionals i, a d´ altres ens ha servit de coixí de l’escola de la vida.
L´ Ateneu és ara part de la vida de la meva filla i jo me´ n sento orgullosa d´ aquest centre neuràlgic de la nostra ciutat , d´ aquells que el van pensar, el van crear, el van impulsar, i el van omplir de vida, de vides.

ESCAC I MAT A TÀNDEMS

2008-03-29T22:25:00.000+01:00

“A mi em critiquen perquè porto la meva filla a una ludoteca, però jo n´ estic molt contenta”, em comenta una mare. Tothom no és especialista en educació ni té possibilitats d´ escollir o bé escull el que li sembla adient , li contesto.
Aquesta mare desconeix que la que es dedica a l´ educació 0-3 anys esdevé una sàvia en gestió d´ empreses, urbanisme, reformes, bricolatge, dret laboral i d´ altres disciplines.
La que es dedica a l´ educació 0-3 sap que treballa moltes hores i que cobra poc, a canvi de compartir la cura i l´ amor dels nostres nadons.
A la que es dedica a l´ educació 0-3 li hem d´ agrair que les famílies pugem tirar endavant les nostres llars ja que el sistema empresarial no facilita els horaris i l´ econòmic no perdona hipoteques.
La que es dedica a l´ educació 0-3 és deficitàriament l´ única mesura de conciliació i es pot ventar d´ emprenedora i innovadora.
La que es dedica a l´ educació 0-3 contribueix a què moltes dones i alguns homes no abandonin les seves carreres durant 3 anys, tot i respectant els que opten per fer-ho o els que no tenen una altra opció.
La que es dedica a l´ educació 0-3 a Cerdanyola té molta moral i ha de tenir la moral ben alta perquè tota la ciutadania li reconeix la seva tasca social i educativa... tothom, excepte aquells que podrien resoldre el conflicte.
Educació i conciliació solen ser els peons morts abans de començar la partida a Cerdanyola.
Aula de Música Moderna, Tàndem, Bambi...van començar matant
la torre....i ja fan escac i mat a tàndems. Excel·lent política.

MC DONALD´S O DE L´EDUCACIÓ

2008-03-10T23:07:00.000+01:00

I tant que la comunitat educativa té motius per estar alterada. Començant pels mitjans, que culpen els docents de les plagues d´ Egipte, passant pel sobreesforç d´ alguns que es carreguen la pressió de l’escola inclusiva i acollidora amb pocs mitjans, fins a l´ escassa participació real de les famílies en els Projectes Educatius... Però penso que és una irresponsabilitat que un representant sindical informi a les famílies amb un exemple hiperbòlic de suposada privatització de l´ educació: que McDonald´s expedirà títols de batxillerat. Segur que ningú s´ ha begut tant l´ enteniment. L´ únic que expedirà McDonald´s seran hamburgueses. No veig ningú escandalitzat per la privatització fa temps de part dels serveis escolars- menjadors, extraescolars o vetlladores per a alumnat amb discapacitat-, tot i que a vegades les licitacions van a multinacionals.Parlem de qui té autoritat educativa per gestionar centres, parlem de model d´ escola pública,laïcisme,línies pedagògiques,com articular el funcionament dels centres, baixar ràtios,complir la formació continuada dels professors,dignificar l´ educació d´ adults i que la continuada existeixi algun dia,assumir amb pressupost públic l´ educació 0-3 anys.... tantes coses a discutir a partir d´ un document base, no d´ una llei que encara no existeix.No he vist els sindicats units explicant per què uns van signar el Pacte Nacional per l´ Educació i d´altres no, ni dir a les famílies si una sisena hora a l’escola influïa en la millora de la qualitat.És molt important una llei d´ educació consensuada al màxim. Lamentablement, molts utilitzen aquesta eina preciosa com a moneda de canvi i de pressió per erigir-se en poderós. L´ educació és quelcom molt més seriós.

TANCAMENT TEMPORAL

2008-03-03T16:35:00.000+01:00

Aquest blog restarà tancat temporalment.

CITA DE SANT VALENTÍ

2008-02-14T15:34:00.000+01:00

"L´AMOR ÉS UN NO SÉ QUÈ ,

QUE COMENÇA NO SAPS COM

I QUE ACABA NO SAPS QUAN"

cortesana francesa S.XVIII

feliç dia dels enamorats!

Tristesa política

2008-02-03T18:33:00.000+01:00

Aquest mes no he actualitzat el bloc a causa dels refredats i les grips familiars. Les malalties i un ambient polític equivocat, al meu entendre, a la ciutat, em causen tristesa. Jo penso que el grup de regidors i regidores del consistori és molt divers. N´ hi ha que són millors o pitjors oradors, n´ hi ha al govern que són millors o pitjors gestors, n´ hi ha de més o menys empàtics i , n´ hi ha un de jove i valent amb el que ell creu que ha de ser la seva coherència davant d´ algunes votacions.
Jo em trec el barret davant de qualsevol persona, que, des de qualsevol ideologia , argumenta i es creu una idea, que la raona, però amb bones maneres i educació. Jo crec en el diàleg i en la comunicació. Malauradament, tot i viure en el segle de la història on més que mai els humans disposem de mitjans de comunicació i relativament a l´ abast de tothom, experimento que, en general, és el segle amb més dificultats comunicatives, de deixar parlar, d´ escoltar, de contrastar, d´ acceptar crítiques , d´ arribar a acords ...
El Ple de l´ Ajuntamet és una escenificació i té una mica de teatre, però és una institució democràtica . Hem de saber controlar els moments de tensió, que és normal que n´ hi hagin, però hem de tenir intel·ligència emocional. Les persones no ens hem de deixar guanyar per les situacions.
L´ Alcade de Cerdanyola reflexionava en veu alta fa un temps i es preguntava perquè la ciutadania s´ allunya de la política. La pregunta és lloable però si des de les nostres feines de càrrecs electes, i més encara aquells que tenen responsabilitats de govern, no sabem destriar allò que a la gent li preocupa , d´ allò que és irrellevant i del que no es pot fer debat central d´ un Ple, “involucionem”, que és molt més fàcil i còmode que evolucionar.
Quan fem espectacles de sainet al Ple em sap greu per les persones que estan al públic, alguns d´ ells drets, i tots han de matinar a l´ endemà per anar a treballar, i que demanen als seus polítics que solucionin problemes. Riu Sec, brutícia, aparcament, Interpolar, saturació a la sanitat,.....tants i tants problemes que tenim . Penso que no ens hem de perdre buscant culpables, o potser dedicar a la culpabilitat un temps adient, hem d´ intentar buscar solucions. Els demano disculpes a tots ells. Al capdavall, nosaltres patim els mateixos problemes que la resta de ciutadans, no som diferents, no som “classe política”, som “classe ciutadana” , persones sobre les que s´ ha delegat la gestió i el control de la gestió de la ciutat, tasca complicada i alhora gratificant. Jo me´ n sento orgullosa, però no podem donar espectacles de carros, Indres , mans i braços que s´ estenen i es mengen, al·lusions a converses personals.....TONTERIES.
Tanmateix, en sortir del Ple de gener, vaig tenir una conversa positivament inesperada amb un regidor d´una altra formació política, conversa que valoro molt. Espero que sigui fructífera.
Si entrem en una espiral de despropòsits tots hi acabarem arrossegats.
Proposo treballar de ferm, des de la discrepància a vegades, des de la proximitat, unes altres, però per sobre de tot, des del respecte. O redrecem la situació o a Cerdanyola tindrem major abstenció les properes eleccions municipals, i això penso que és molt trist.

Recuperant tradicions. Recuperant privilegis?

2008-02-03T18:29:00.000+01:00

Els cerdanyolencs i cerdanyolenques hem d´ agrair als Arriers i Arrieres de Sant Antoni Abad de Cerdanyola la recuperació de la passada dels Tres Tombs. He sabut pel butlletí que publiquen anualment el motiu de l´ abandó d´ aquesta tradició el 1954 van ser falses acusacions als organitzadors de privilegiar -se a través de la festa, o que la primera dona muntada a cavall que hi va desfilar va ser el 1953, i per una aposta!

Fa 10 anys que gràcies a la voluntat i l´ esforç dels nostres arriers i arrieres podem fer una lectura de la revista i de la passada. Veient la passada dels Tres Tombs i vivint la festa des del despertar dels Trabucaires somiem història, ens apropem al món de la pagesia, a jocs i esports tradicionals, coneixem del ritual religiós i dels privilegis de l´ Església, constatem el canvi de les relacions entre els humans i els animals, experimentem de forma diferent el concepte del temps amb l´ amable i parsimoniós pas dels carros , recordem l´ evolució dels mitjans de transport ....

La canalla hi participa amb il·lusió: guarneixen els carros en el taller de Bambalina, festegen els caramels, els escolars participen com a banderers, s´ emocionen amb els cavalls, la música, els carruatges...tots voldrien pujar-hi!

Anecdòticament, quan alguns que tenen responsabilitat pública i oportunitat, trenquen el protocol, l´ acció esdevé una provocació i s´ estableix el paradís del privilegi per personal decret. Serà que els extrems es toquen. No hem après del passat.

S´ ha recobrat i consolidat a la ciutat l´ essència d´ un ritual col·lectiu, esperem que no es recobrin privilegis anacrònics, i , sobretot, que no es consolidin. És una preciosa i apreciada festa popular! Gràcies arriers i arrieres!

Carta a Sa Majestat el Rei Morral d´Orient

2008-01-07T12:03:00.000+01:00

Com a humil servidora d´ aquest regne faig les següents peticions al rei Morral ,
-que quan arribi el moment de la coronació tingui el compte que els vilatans volen pintar el castell de color vermell i verd, i no blau i groc
-que s´ atribueix a una antiga llegenda que els destinats a governar hagin de ser escollits d´ entre les antigues i notables famílies de la contrada
-que els seus consellers reials no maltractin psicològicament al poble que molt us ha estimat i que atemorit recula
-que tant el rei com la seva cort recordin qui paga els tributs i els seus vestits argentats
-que no permeti que els seus consellers reials contradiguin les seves ordenances, car els ciutadans ignoren les dificultats del complicat art de l´ alta política d´ estat i entren en estat polític de confusió i xoc d´ incomprensió reial
-que faci complir la llei del Consell dels Vint-i-cinc, encara que no correspongui als seus designis i reials capricis
-que no fa de magnànima majestat prometre i no correspondre,que és millor argumentar la veritat, el poble així ho agraeix i espera honorar a un monarca valent i sincer allà on existeixi
Molts més treballs i fets us demandaria més l´ any es fa curt i a tots gran feina ens espera.

Veus sense fronteres, veus amb il.lusió

2008-01-07T11:26:00.000+01:00

Escric aquest article com a ciutadana, com a regidora sentiria vergonya. Veus Sense Fronteres és una ONG cerdanyolenca, petita però amb moltes veus que canten per canviar el món. Món que coneixen perquè són metges,infermeres i administratius del CAP Canaletes que ens atenen diàriament, grans professionals de la sanitat pública que suporten amb paciència la saturació, que ens escolten i ens guareixen. Han treballat a l´ estranger , han viatjat i han viscut l´ experiència de ser cooperants. Ens poden donar lliçons de solidaritat als polítics en el dia a dia, en l´ empatia , la modèstia, l´ afabilitat.
El seu projecte es fa en col·laboració amb Metges Sense Fronteres i les escoles de Catalunya. Han treballat amb el CEIP Serraperera i aquest curs ho fan amb els centres Escala Dei i Turó de Guiera. Es coordinen amb la professora de música i la d´ anglès , assagen i a final de curs fan un concert tots plegats. La canalla aprèn cant, idiomes i es sensibilitza.
“Niños trabajadores de la calle de Camiri (Bolívia)” projecte a càrrec de dues mestres que des de fa cinc anys escolliren servir a les víctimes de la pobresa abans que als fills de l’opulència és la finalitat a la que ara volen dedicar les seves melodies.
I què troben a la seva ciutat? Ni un euro! Com defensa el nostre Ajuntament la marca Cerdanyola! Com es rendeix davant el Fons Català de Cooperació !
Com ningú és profeta a la seva terra, han buscat altres fonts de finançament, com altres ajuntaments. No hi ha dret!
Una altra associació condemnada a l´ ostracisme. I amb tot, les seves veus no perden la il·lusió!

Cerdanyola batega i batega fort

2007-12-18T13:39:00.000+01:00

En primer lloc vull felicitar als impulsors d´ una nova iniciativa comunicativa: el Cerdanyola Digital.
Felicitats a Hidalgo, Sánchez Braut i Mena. No ho vaig dir el vespre de la presentació perquè per natura sóc crítica i “protestona”, però ho pensava.
És un producte oportú i oportunista (en sentit positiu) que reuneix moltes persones de diferents sensibilitats i formes de pensar. El fet que totes ens agrupem al voltant d´ un projecte comú em dóna força, és com veure com una mena de cor que batega i batega fort. Persones que volem i necessitem opinar, comunicar-nos i sobretot llegir-escoltar i aprendre dels altres en el respecte del debat educat i constructiu. Que ens agrupem al voltant d´ un centre d´ interès que ens és comú i que ens estimem com la nostra ciutat em sembla fantàstic.
Ara bé, els “bloggers” cerdanyolencs continuem amb la idea de buscar també el nostre espai comú , ja hem fet germanor!

Don Federico mató a su mujer

2007-12-06T14:59:00.000+01:00

Don Federico mató a su mujer / la hizo picadillo y la puso en la sartén / la gente que pasaba olía a carne asada / y era la mujer de Don Federico.
S. XXI. Cançó de joc de pati. El joc diverteix, socialitza, transmet valors i rols. Valors de violència sàdicomasclista a escoles i parcs. Hi ha un concepte: coeducació o educació per i en la igualtat de sexes. Alguna cosa no fem bé. El nen que aixeca la faldilla o toca el cul a la nena, les cançons líricoassassines, els programes televisius pròleg de morts anunciades, conviuen amb les vindicacions intel·lectuals que serveixen als ja conscienciats.
La majoria d’agressors responen a un perfil. La pedagogia preventiva s´hauria d´estendre tot l’any (barris, centres educatius, ambulatoris..), perquè ens maten tots els dies. Més d’una dona morta a la setmana.
Imaginin els homes que han de conviure amb la por des de petits a algunes del sexe contrari, de ser violats, apallissats o assassinats. Com destriar de quines desconfiar? Mare, amiga, germana, companya de feina, esposa, estranya? Si els morts fossin homes no parlaríem de violència de gènere sinó de guerra. Senyores: ens estan matant!
Imaginin que descobrim una vacuna, no ens evitaria la possible fatalitat de contraure mort física o espiritual –segons la naturalesa de l´agressió– per atac enemic.
És clar que necessitem grans inversions en programes d’atenció i supervivència de les víctimes, i mesures judicials molt dures, però quan s´apliquen el mal està fet. Una dona és morta o viu sense vida.
Fem paret als valors equivocats, pedagogia i prevenció.
Un nen que canta i juga a Don Federico, un dia jugarà a matar.

Morral va decidir governar en minoria

2007-12-02T13:29:00.000+01:00

Assegurant-se el recolzament del PP, l´alcalde ho va deixar ben clar des de la mateixa nit electoral: govern en minoria amb CiU i deixar al PSC a l´oposició. Que ningú no es lamenti si perd una votació, aquest és el joc de la democràcia. L´agrupació municipal socialista continuarà exigint pulcritud en els procediments, per això som oposició , que ningú se n´oblidi.

FELICITATS A LA NOÈLIA SÁNCHEZ I AL CARLES ESCOLA! els dos regidors més joves que es van estrenar en el ple de novembre i que certament van estar molt bé.

CITA

2007-11-29T13:22:00.000+01:00

L´home que més ha viscut
no és aquell que ha sumat més anys,
sinó aquell que més ha sentit la vida"

Rousseau, "Emil o de l´educació"

Tot i que l´autor només pensava en els homes , jo dedico aquesta cita a homes i dones.

2007-11-23T13:43:00.001+01:00

El govern de Morral ens ha privat d´un programa de conciliació subvencionat al 75%

2007-11-12T17:42:00.001+01:00

En Manel és un noi separat i pare d´ una nena. Avui és amb ell jugant al parc. Li truca la seva mare vídua i malalta, li han de fer unes proves mèdiques i li demana si la pot acompanyar. No l´ escolta gaire bé. La canalla fa cridòria, la nena vol que la contempli tirant-se del tobogan i que li compri una bossa de patates. Passa la Tonyi i es saluden. Fa segles que no es veuen!. La petita li crida demanant una piruleta des del gronxador. La Tonyi està tan maca com sempre. "Home, tots hem canviat...podríem fer un cafè...no t´ has casat? ,fas bé, mira jo...."La nena es baralla amb un nen per un tap de plàstic. Li torna a sonar el mòbil: és la mare. "Estàs molt enfeinat amb la nena....No, si és molt bona. Sí , ja ho veig,..."La Tonyi sent com l´ empenten. La petita es col·loca entre els dos, es tira bocaterrosa, es remou compulsivament i xiscla: buaaaaa, vull una piruleta!!
Ni acompanyar la mare a l´ hospital, ni cafè amb l´amiga.
Per 10.000 € l´any amb "Minuts menuts" podríem haver resolt moltes situacions puntuals-el cafè és anecdòtic-.Hi ha llocs on no podem portar els infants (una entrevista de feina,un enterrament,metges..) .
A Cerdanyola no es governa pensant en el millor per a la ciutadania.
L´alcalde va prometre un política de mà estesa per l´oposició,i quan l´oposició li estén la mà,ell la tanca.

Benvinguts al bloc d´Esther!

2007-10-19T18:38:00.000+02:00

Hola! Benvinguts al meu bloc!
Tres motius m´han impulsat a "iniciar-me" en això dels blogs: un, el consell de la meva companya del grup municipal Carme Carmona, el segon, l´ argument de la diputada socialista Lourdes Muñoz de què la xarxa és un espai d´igualtat que les dones també hem d´ocupar, i, per l´últim, durant els recents fets de Birmània vaig llegir a la premsa com la situació de repressió militar del país sortia a través dels bloggers.
No sigueu gaire exigents, sóc nova i poc a poc aniré completant aquest bloc, que espero sigui d´interès i participatiu.
Una més en el club!