en un poema com un cos eteri
que em desvetlla l'amor pel vell misteri
d'allò que posseïm en el somieig.Si em cal encar la nit per retrobar-te
no em rendiré, perquè l'alè de tu
es tornarà amb la fosca i amb mi u
i no podrà l'abada emportar-te.
Ets el poema que no acabaré,
el dolç neguit que la passió dóna,
ets una flama d'un vell esbarzer.
Lligada com la nit a l'alba et sé,
com el mar inquiet que espera l'ona.
Ets salt mortal que sempre temptaré.
Quima Jaume (1934-1993)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada