Escric aquest article com a ciutadana, com a regidora sentiria vergonya. Veus Sense Fronteres és una ONG cerdanyolenca, petita però amb moltes veus que canten per canviar el món. Món que coneixen perquè són metges,infermeres i administratius del CAP Canaletes que ens atenen diàriament, grans professionals de la sanitat pública que suporten amb paciència la saturació, que ens escolten i ens guareixen. Han treballat a l´ estranger , han viatjat i han viscut l´ experiència de ser cooperants. Ens poden donar lliçons de solidaritat als polítics en el dia a dia, en l´ empatia , la modèstia, l´ afabilitat.
El seu projecte es fa en col·laboració amb Metges Sense Fronteres i les escoles de Catalunya. Han treballat amb el CEIP Serraperera i aquest curs ho fan amb els centres Escala Dei i Turó de Guiera. Es coordinen amb la professora de música i la d´ anglès , assagen i a final de curs fan un concert tots plegats. La canalla aprèn cant, idiomes i es sensibilitza.
“Niños trabajadores de la calle de Camiri (Bolívia)” projecte a càrrec de dues mestres que des de fa cinc anys escolliren servir a les víctimes de la pobresa abans que als fills de l’opulència és la finalitat a la que ara volen dedicar les seves melodies.
I què troben a la seva ciutat? Ni un euro! Com defensa el nostre Ajuntament la marca Cerdanyola! Com es rendeix davant el Fons Català de Cooperació !
Com ningú és profeta a la seva terra, han buscat altres fonts de finançament, com altres ajuntaments. No hi ha dret!
Una altra associació condemnada a l´ ostracisme. I amb tot, les seves veus no perden la il·lusió!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
hola! et torno la visita, la veritat és que soc lectora assídua del teu blog encara que mai hagi deixat cap missatge. Crec que tens una manera molt coherent d’exposar les teves opinions, m’agrada.
Bon any nou !
ENGAÑO DE “ VEUS SENSE FRONTERES”
Somos dos maestras de la escuela CEIP Dr. Vicenç Ferro de Viladecans (Barcelona), especialistas de música e inglés.
El grupo “Veus Sense Fronteres” (Voces sin fronteras) invitó a la escuela a sumarse a ellos para recaudar fondos y donarlos a “Médicos Sin Fronteras”. La colaboración consistía en que un grupo de 50 niños cantara cuatro canciones en inglés del musical “Los Miserables”.
Trabajamos las canciones durante dos trimestres. El proyecto tuvo una enorme proyección social en la población: rueda de prensa con asistencia de las autoridades locales, entrevistas en televisión, radio y el alquiler del teatro Atrium, de más de 800 plazas, para el evento, sufragado por el Ayuntamiento. Es decir por todos los contribuyentes.
Sse vendieron muchas localidades a tres euros cada una, que, descontados algunos pagos, fueron a las arcas de Veus sense Fronteres. Las expectativas eran máximas. Los niños (¡y cada vez pasa menos…! ) estaban entusiasmados de verdad. Y el espectáculo fue… deplorable: un coro de adultos que no cantaba, una orquesta a la que los alumnos no podían seguir, un solista que desafinaba hasta el rubor y que iba leyendo la canción mientras hacía el payaso encima del escenario…..un fiasco, un fraude, un engaño. ¿Resultado? 50 niños que salen de la actuación destrozados, muchos llorando; el trabajo de dos especialistas de la escuela lanzado por la borda; y un altísimo coste económico para la ciudad totalmente injustificado.
No se trata de cuestionar si un ayuntamiento debe sufragar fines tan nobles, pero sí que, tras la actuación, nadie deba rendir cuentas, nadie exija cual ha sido la rentabilidad de tamaña inversión, nadie sepa si vale la pena o no volverlos a financiar en el futuro.
¿El fin justifica los medios? No, nunca . Recuerden este nombre: Veus Sense Fronteres.
Margarita Cantero Bandera
Meritxell Marés Ferrer
Publica un comentari a l'entrada