diumenge, 18 de gener del 2015

CAMINS


Camins he trobat, camins he caminat, camins he fet i he desfet. La gent seguIim caminant, els polítics continuen aturats, absents, instal.lats i instal.lant llumetes i senyals d’obres per totes les ciutats en anys electorals.
Em sento porpera a aquells que volen empènyer i no saben com ni a qui, dels que no tenen res o estan a punt de predre-ho tot, dels que han fet camí i ara les circumstàncies els obliguen a desfer-lo, a buscar dreceres. Em sento propera a aquells que denuncien les injustícies i no acusen l’altri de la desfeta, sinó que treballen per buscar solucions.
Em sento propera a aquells que obren camins  nous, sense pontificar ni ortodòxies, sense lamentar l’errada , sinó corregint-la.
Em sento propera als que fan cua als bancs d’aliments, i sento vergonya pels administradors de la política d’austeritat i de la desprotecció social de tots els governs d’estats, nacions i ciutats.
Em sento propera a la poetessa Monterrat Abelló i Soler, i ella deia,

Obscur moment de decisió,
de lluita, quan la voluntat
es concentra, petita, densa
de cremants preguntes.

I  cruix contra obligats costums i lleis inveterades,
i masteguem paraules
dins la gola eixuta.

I l’acció ja ens és
l´únic camí.

És un moment d’acció, de decisions, d’evolució forçada, d’il.lusió, de canvis plausibles,
d’ imaginar i reinventar el futur amb solidaritat. És un moment, més que mai, de la política d’alçada, de la política de veritat.

Caminem lluitant!

dijous, 11 de desembre del 2014

POLÍTICS DEL FUTUR



No creiem en els polítics del present i tampoc en molts polítics del passat.Ens han decebut i enganyat.Abans teníem polítics formats en col.legis prestigiosos i amb carrera universitària, intel.lectuals de família burgesa que pretenien salvaguardar el destí de la classe treballadora;després vam tenir polítics fills de famílies de treballadors que ja havien salvaguardat el seu destí i el dels “seus” i que volien privilegiar-se com la burgesia,financerament parlant.

Actualment,la ciutadania estira diferents cordes per a aconseguir noves formes de governança,perquè malgrat els càrrecs electes han perdut tot prestigi,la gent creu en la democràcia i vol que s’articuli de la forma més participativa i justa possible.No en debades tenim la població millor formada de la història del país.

Quan parlem de crisi de valors,ningú n’està exent,però els que estem vincualts al món de l’associacionisme en qualsevol de les seves facetes hem de ser conscients que nosaltres fem política.

Tenim l’obligació moral d’ajudar a formar el jovent en valors,dels que no han fet gala els que governen,amb comptades excepcions.Només en unes pinzellades vull parlar de l’aprenentatge-servei.Tota entitat que cobreix les mancances de la pròpia administració a nivell social,educatiu, sanitari,de gestió,etc amb diferents sensibilitats,està exercint una influència integral de servei a la comunitat amb continguts o habilitats,però sobretot amb VALORS solidaris,amb intencionalitat de millorar l’entorn on viu.
Sense valors humans intrínsecs en la formació,sense la voluntat d’una societat on es tinguin en compte el bé a la comunitat per sobre dels desitjos individuals,i que facin compatibles el “jo” amb el “nosaltres”,no tindrem millors polítics.



EDUCACIÓ: CONSIDERACIONS

Apunto algunes consideracions.
-Educació com a motor de desenvolupament: quan s’ho creguin els governs i facin una inversió exponencial, deixin treballar a l’escola tranquil.lament i sense creure que qualsevol pot anar canviant i decretant sobre el tema.
-Context de treball col.laboratiu, igualtat, inclusió: impossible amb escoles sense recursos humans (ni vetlladores, ni mestres o personal tècnic de reforç, sense substitucions per malalties, permisos, personal suficient per als alumnes de necessitats especials, sense psicopedagogs als centres, alumnes amb dèficit d’atenció, hiperactius, síndromes sense diagnosticar, medicats, sense medicar, sense teràpia, sense educació familiar, immigració, transtorns de conducta, altes capacitats, capcitats límits,...). Això sí, ordinadors i pantalles digitals, totes les que vulgueu!!.
-Treball cooperatiu, projectes, creativitat, intel.ligència emocional: el personal docent amb il.lusió i capacitat per a transformar l’escola ha de lluitar sovint contra la incomprensió de les famílies, dels companys i les contradiccions de la seva pròpia administració, i sense assitència psicològica!!.
-Ciutats intel.ligents: i els polítics i les gestions polítiques intel.ligents on són?

Aconsello escoltar als experts.
El pedagog i dibuixant Francesco Tonucci afirma que, com és sabut actualment, els anys més importants d’una persona són els primers anys de vida, la petita infància. És quan es posen els ciments psicològics de la personalitat, s’eviten o s’inicïen patologies,  es transmeten els principals valors morals i culturals, etc. L’autor titlla d’ignorant  la  creença que atorga a la formació universitària més importància que a la formació infantil. En canvi, els mestres d’educació infantil treballen infinitament més hores, cobren menys, i tenen escàs prestigi social. Afirma que reduir les inversions en educació significa comprometre el futur. Tanmateix, quan es tracta d’educació tothom opina, i cap expert determina. Curiós!

Un altre pedagog, Bernard Aucouturier, pensa que, en general, els transtorns o la felicitat dels nostres infants s’originen en el si de l’entorn familiar i d’ interaccions properes durant la més tendra infantesa. I en el si de la més dura crisi, decidim polítiques d’austeritat contra l’educació i els serveis socials!.

Com protegim els nostres infants?
Com oferim als nens i nenes seguretat integral, alimentació, higiene, ajuda a l’estudi, assitència terapeútica, ...per tal que puguin arribar a la porta de l’escola amb predisposició a formar-se? La prevenció no es fa i constitueixen el bé més preuat d’una nació.
Ja podem anar fent discursos, viatges a paradisos educatius nòrdics, articles, competències bàsiques, avaluacions de centres, de mestres, de famílies, comparacions a l’estil informes PISA...
I sumem, com a conseqüència, que a l’estat espanyol és on tenim les condemnes més llargues i el major nombre de presos a les institucions penitenciàries d’Europa. Podríem estalviar molt econòmica i moralment, si com a societat rescatéssim a temps el nostre actiu humà d’allà on les famílies i l’infortuni han fracassat. Les polítiques pal.liatives i punitives resulten més cares i doloroses que les preventives.

Si no es fa la feina prèvia i parale.la amb els infants que esperen cada matí a  la porta de l’escola i evitem la solitud dels docents a l’aula, ni tindrem dignitat com a nació, ni oportunitat de viure amb dignitat.



dijous, 16 de gener del 2014

AVORTADES

La monja benedictina Teresa Forcades, doctora en medicina i teologia,diu:“Déu ha posat la vida del fetus,mentre no és viable,a les mans de la seva mare–a les entranyes de la seva mare–i ha vinculat la vida biològica d’aquests a la vida espiritual d’ella.Nosaltres farem bé de respectar aquesta vinculació primària.”El Papa Francesc ens diu que les religions poden opinar, però que Déu ens ha fet lliures.Els moviments feministes i moltes persones sempre hem pensat que no s’ha de prohibir l’avortament,i denunciem que els governs no han posat mitjans reals per a la protecció de la violència masclista que maltracta i mata a dones i infants.
Vinga va!,senyors del PP,segur que coneixeu alguna amiga,cosina,germana,promesa,esposa,amant que hagi avortat d’un fill no desitjat per motiu sempre justificat.Les tancaríeu a la presó?Acuseu la dona,i del pare del no nat ningú no en parla!Curiós.
Hem de legislar sobre les relacions més íntimes de les persones?Matrimonis i adopcions per part de parelles  homosexuals,adopcions per part d’homes o dones sols...Tanmateix,no ens protegeixen de la violència i de la guerra econòmica.
Ens desmantellen de l’Estat del Benestar,manament primordial d’una societat civilitzada,i s’entretenen en el nostre cos i cost.La nova llei provocarà un avortament classista i un perill contra la salut de les dones amb poc recursos.Ja els va bé!
Bufen vents neoliberals en economia,tormentes conservadores en política i llampecs repressors en drets.

Ei, polítics:avortades les llibertats i la protecció social, què ens queda?

diumenge, 29 de setembre del 2013

COMUNITATS EDUCATIVES : POBLAT IBÈRIC






"Mama,avui estudiarem els romanicbèrics."
La meva filla petita feia aquests comentari pel matí abans d'anar al casal del Poblat Ibèric de Ca N'Oliver de setembre.
A l'agost m'havia trobat a la piscina a la Mariona i la Sofia amb la mare,que és professora de secundària,i m'havia aconsellat molt efusivament el casal."Està molt ben programat, organitzat...i fins i tot es van quedar a dormir per mirar les estrelles..."
Fa uns anys,la Marta Argelaguès, ècnica de cultura, m'havia parlat d'aquest projecte i quan s'ha dut a terme el tenien molt clar.
Els nois i noies transiten pel museu i el poblat dominant l'espai i respectant-lo,l'han fet seu i poden explicar als adults allò que ells han entès, les seves pròpies interpretacions.
Saber-se visitador "especial" de la Masia de Can Catà, de Can Coll o de Sta. Maria de les Feixes...per la canalla és "super".
Totes les activitats,visites,tallers,tant les escolars com les de cap de setmana per famílies,que fa molt de temps es realizen al voltant de les restes del Poblat Ibèric són motiu d'orgull pels grans però van fomentant poble,ciutat,comunitat en els menuts.
Per als infants teixir,pintar,escriure,vestir-se,fer esport o lluitar com els avantpassats que vivien uns carrers més amunt de casa és una forma d'estirar la línia del temps històric i d'integrar-lo en el seu imaginari,de créixer culturalment i de fer un aprenentatge amb significat.
Em fa gràcia saber que per les meves filles,a causa de les visites guiades al poblat ibèric,els romans de les pel.lícules són sempre els "dolents" perquè van envair el nostre poblat.
Marta, Jéssica, Xus i .........., us agraïm la feina ben feta!



dimarts, 13 d’agost del 2013

APUNT-CITA FEMINISTA

"Considero decisiu destacar la continuïtat existent entre el feminisme -que no apareix com a tal fins a finals del segle XIX- i l'expressió continuada al llarg de la història de la contradicció entre el discurs públic de les dones i l'experiència personal de cada dona, que constitueix el seu fonament i la seva identitat."
La teologia feminista en la història
Teresa Forcades

dimarts, 6 d’agost del 2013

ÚLTIM POEMA D'ELISA RIERA

Fosqueja la tarda
i el ventijol em porta
          el teu record,
curull d’absència.

La feblesa em pren,
saber-te i no tenir-te
m’encongeix el cor.

És aspra la solitud
i només el plor trenca,
             ara,
                  el silenci.