"Ni la vida ni la geometria són art,i,per tant,geometria i vida: esquelet i sang de l´art.Al fons,en art,l´essencial,l´única veritat per a un artista és el do."
JOSEP DE TOGORES
Do és el que té l´Óscar i do és el que té la Mónica.Senyoret barceloní estiuejant a Cerdanyola i minyona de la terra.Personatges estereotipatsque que aporten a l´interessat ocasional de nit d´estiu en la visita nocturna una idea del classisme, de l´activitat econòmica,les arquitectòniques cases d´estiueig -llàstima que no estan il.luminades!-,la vida social,política,etc.
Permet al caminant formar part de l´imaginari que ens retorna al passat i que a través de la improvisació dels dos personatges convida a integrar-se a la comèdia. Historiadors-actors ens obren una nova modalitat de visita guiada.
Recomanable,original i ben interpretada.Felicitats!
dimarts, 14 / juliol / 2009
ESCOLES BRESSOL, FAMÍLIES ENGANYADES
Decididament que els regidors que ens governen cobrin sous a dedicació exclusiva en temps de crisi no és cap garantia de què siguin bons gestors. Un exemple molt clar el tenim en les escoles bressol.
Les famílies hem de saber que fa sis anys el govern de Sr.Morral ens enganya sense cap pudor. S´omplen la boca de les tres escoles bressol que han de construir i l´únic que tenen és una escola a Montflorit ,heretada del govern socialista i una escola a Cordelles, heretada de Tàndem.
Què ha fet aquest govern per la petita infància de la ciutat? Res. Les famílies han de saber que hi ha dos partits que ens manen (CiU i ICV-EUiA), recolzats pels vots del PP, que no troben mai el moment de posar-se d´acord sobre el tema i no els importa en absolut els problemes del dia a dia de les persones per compaginar feina i fills.
Les famílies han de saber que a l´empresa que gestiona l´EB Montflorit li van renovant any a any sense estabilitat laboral i que les treballadores de l´EB Cordelles,gestionada per l´ajuntament cobren més,a raó del conveni municipal i no del conveni del ram, constituint-se en competència l´una de l´altra en matèria d´educadores i sense compartir un projecte educatiu comú.Així seguirà el proper curs.
Afortunadament, gaudim d´unes escoles bressol privades de qualitat, dirigides per dones emprenedores que han creat llocs de treball i que ja existien quan no sabíem a qui encomanar l´educació dels menuts mentre treballàvem. No seria just que l´administració no les tingués en compte quan poden conviure i complementar-se la xarxa municipal i la privada.
Les famílies hem de saber que fa sis anys el govern de Sr.Morral ens enganya sense cap pudor. S´omplen la boca de les tres escoles bressol que han de construir i l´únic que tenen és una escola a Montflorit ,heretada del govern socialista i una escola a Cordelles, heretada de Tàndem.
Què ha fet aquest govern per la petita infància de la ciutat? Res. Les famílies han de saber que hi ha dos partits que ens manen (CiU i ICV-EUiA), recolzats pels vots del PP, que no troben mai el moment de posar-se d´acord sobre el tema i no els importa en absolut els problemes del dia a dia de les persones per compaginar feina i fills.
Les famílies han de saber que a l´empresa que gestiona l´EB Montflorit li van renovant any a any sense estabilitat laboral i que les treballadores de l´EB Cordelles,gestionada per l´ajuntament cobren més,a raó del conveni municipal i no del conveni del ram, constituint-se en competència l´una de l´altra en matèria d´educadores i sense compartir un projecte educatiu comú.Així seguirà el proper curs.
Afortunadament, gaudim d´unes escoles bressol privades de qualitat, dirigides per dones emprenedores que han creat llocs de treball i que ja existien quan no sabíem a qui encomanar l´educació dels menuts mentre treballàvem. No seria just que l´administració no les tingués en compte quan poden conviure i complementar-se la xarxa municipal i la privada.
VERGONYA ALIENA
“Una vegada la Sra. Ira i la Sra. Tristesa van anar a un llac a banyar-se. Abans d´entrar es van treure els seus vestits i els van deixar a la vora de l´aigua. Van gaudir del seu bany i en sortir es van confondre i van intercanviar els vestits. Ara vaguen pel món amb els vestits equivocats. Per això, quan veieu que algú mostra ira en els seus actes o paraules no us sentiu afectats, penseu que sempre a dins seu hi ha una gran tristesa que no sap canalitzar.”
Aquest conte el va explicar un professor de ioga local. Jo el que sento és vergonya d´alguns membres d´un partit local , membres amb càrrecs orgànics i els seus acòlits que es consideren més enllà de tot poder terrenal i diví per entrar en el joc brut sobre tot allò que els molesta, car la perfecció no admet crítica. No entenen la partida política com a tal, i entren en provocacions agres i atacs personals.
Jo puc pensar que alguns polítics locals l’erren en la seva acció de govern, que alguns no passarien l’examen “C” de català, que alguns no parlen la nostra llengua, puc observar actituds en la política que em semblen més pròpies de l´esfera professional circense que d´un comportament adult madur i equilibrat, i puc pensar moltes coses més però per sobre de tot existeixen el respecte institucional i els valors humans. Tanmateix, mai consentiria que un tema polític m’arrossegués fins allò que ratlla l´odi manifest en paraules de tan poc sentit de la responsabilitat i destresa emocional. Poc encaix de context.
Sort que a Cerdanyola encara hi ha persones que ens estimem la ciutat i ens estimem Catalunya.
Aquest conte el va explicar un professor de ioga local. Jo el que sento és vergonya d´alguns membres d´un partit local , membres amb càrrecs orgànics i els seus acòlits que es consideren més enllà de tot poder terrenal i diví per entrar en el joc brut sobre tot allò que els molesta, car la perfecció no admet crítica. No entenen la partida política com a tal, i entren en provocacions agres i atacs personals.
Jo puc pensar que alguns polítics locals l’erren en la seva acció de govern, que alguns no passarien l’examen “C” de català, que alguns no parlen la nostra llengua, puc observar actituds en la política que em semblen més pròpies de l´esfera professional circense que d´un comportament adult madur i equilibrat, i puc pensar moltes coses més però per sobre de tot existeixen el respecte institucional i els valors humans. Tanmateix, mai consentiria que un tema polític m’arrossegués fins allò que ratlla l´odi manifest en paraules de tan poc sentit de la responsabilitat i destresa emocional. Poc encaix de context.
Sort que a Cerdanyola encara hi ha persones que ens estimem la ciutat i ens estimem Catalunya.
diumenge, 1 / març / 2009
CANVI DE CROMOS
El govern en minoria de la nostra ciutat (ICV-EUiA i CiU),ungit per la mà estesa del PP, ha decidit alguna cosa. Aquest matrimoni mal avingut no aconsegueix estabilitat ni amb tot el suport terapèutic que l’aixopluga.
Un de la parella (ICV-EUiA) decideix distreure el personal canviant posicions,ja que el més coherent dels seus regidors dimiteix i l´han de substituir. Cal quadrar caixa i aprofiten per un “canvi de cromos”.
Un orgullós exregidor de territori sembla que deixa allò que creu que ha endreçat, que ha marcat època i que llega. No és una pena desaprofitar un talent tan especialitzat? Deu ser qüestió de confiança?
Una substituta declara “por” per la responsabilitat que accepta, suposem que també pel desconeixement, i confirma que en l´anterior tasca els canvis que proposava eren lents i que ja els descobrirem.
El canvi menys sorprenent ha estat el del regidor d´educació, el desori de la seva àrea era manifesta. Desitgem-li millor sort minvant el temps de dedicació i centrant-se en un àrea que li és més coneguda i on haurà de demostrar destresa política.
I entre guerra i pau,la ciutat aturada per picabaralles polítiques,per falta de model de ciutat concertat (escoles bressol,política de comunicació,Centre Direccional, abocadors,equipaments esportius,empreses municipals..).Mentre,CiU, en la seva estratègia de marcar perfil, mostra la temprança del qui té la paella pel mànec.
Els nostres governants substitueixen la vocació de servei per la vocació del poder, legítim quan no està buit de contingut i capacitat transformadora. No seria un eix justificatiu de l´ambició en la carrera política?
Confiem que el canvi de cromos els permeti demostrar en les noves regidories capacitats ocultes fins ara.
Un de la parella (ICV-EUiA) decideix distreure el personal canviant posicions,ja que el més coherent dels seus regidors dimiteix i l´han de substituir. Cal quadrar caixa i aprofiten per un “canvi de cromos”.
Un orgullós exregidor de territori sembla que deixa allò que creu que ha endreçat, que ha marcat època i que llega. No és una pena desaprofitar un talent tan especialitzat? Deu ser qüestió de confiança?
Una substituta declara “por” per la responsabilitat que accepta, suposem que també pel desconeixement, i confirma que en l´anterior tasca els canvis que proposava eren lents i que ja els descobrirem.
El canvi menys sorprenent ha estat el del regidor d´educació, el desori de la seva àrea era manifesta. Desitgem-li millor sort minvant el temps de dedicació i centrant-se en un àrea que li és més coneguda i on haurà de demostrar destresa política.
I entre guerra i pau,la ciutat aturada per picabaralles polítiques,per falta de model de ciutat concertat (escoles bressol,política de comunicació,Centre Direccional, abocadors,equipaments esportius,empreses municipals..).Mentre,CiU, en la seva estratègia de marcar perfil, mostra la temprança del qui té la paella pel mànec.
Els nostres governants substitueixen la vocació de servei per la vocació del poder, legítim quan no està buit de contingut i capacitat transformadora. No seria un eix justificatiu de l´ambició en la carrera política?
Confiem que el canvi de cromos els permeti demostrar en les noves regidories capacitats ocultes fins ara.
dimecres, 11 / febrer / 2009
CITA
"El pasado es un inmenso pedregal que a muchos les gustaría recorrer como si de una autoposta se tratara, mientras otros, pacientemente, van de piedra en piedra,y las levantan, porque necesitan saber qué hay debajo de ellas."
El viaje del elefante
José Saramago
El viaje del elefante
José Saramago
divendres, 6 / febrer / 2009
LES RETRIBUCIONS AL PP
Avui m´he trobat un conegut que reconeix haver votat a ICV. El seu comentari ha estat implacable: "Ja ho sabem quin és el preu que han de pagar perquè el PP els voti".Curiosament allò que aquest govern vol dissimular és del tot popular.
Curiosament i sobre aquest tema llegeixo i escolto tan declaracions del portaveu d´ICV, del portaveu del PP i en la mateixa línia del propi alcalde, curiosament tan propers tot ells, que sentencien carregats d´irrisòria raó: "No sabem si pagar aquestes comissions és legal o il.legal però sí creiem que és just". Xiuagua!
Convençuts estem tots d´actuar amb el manual de JUSTÍCIA PRÀCTICA a la mà. Però i la JUSTÍCIA de veritat?
A partir d´ara quan no arribi a final de mes atracaré una botiga. Quan declari davant del jutge diré :"Miri senyor, no sé si això que he fet és just o no, però jo treballo molt i m´ho mereixo, les meves filles mengen molt i no poden passar gana. En fi, que el meu acte és un acte de justícia".
Em ve a la memòria un conte del Quim Monzó sobre un Robin Hood que robava als rics per repartir als pobres.Amb la intensitat dels robatoris els rics esdevenen pobres i a l´inrevès.Aleshores canvien les tornes i comença a robar als pobres-rics per donar als rics-pobres. Aquest és l´absurd del conte, similar a la falta de responsabilitat d´alguns representats electes de la ciutat.
No cal dissimular res de res. Les coses clares. Si es volen pagar dedicacions a certes persones que es faci obertament i legalment, és clar.
Curiosament i sobre aquest tema llegeixo i escolto tan declaracions del portaveu d´ICV, del portaveu del PP i en la mateixa línia del propi alcalde, curiosament tan propers tot ells, que sentencien carregats d´irrisòria raó: "No sabem si pagar aquestes comissions és legal o il.legal però sí creiem que és just". Xiuagua!
Convençuts estem tots d´actuar amb el manual de JUSTÍCIA PRÀCTICA a la mà. Però i la JUSTÍCIA de veritat?
A partir d´ara quan no arribi a final de mes atracaré una botiga. Quan declari davant del jutge diré :"Miri senyor, no sé si això que he fet és just o no, però jo treballo molt i m´ho mereixo, les meves filles mengen molt i no poden passar gana. En fi, que el meu acte és un acte de justícia".
Em ve a la memòria un conte del Quim Monzó sobre un Robin Hood que robava als rics per repartir als pobres.Amb la intensitat dels robatoris els rics esdevenen pobres i a l´inrevès.Aleshores canvien les tornes i comença a robar als pobres-rics per donar als rics-pobres. Aquest és l´absurd del conte, similar a la falta de responsabilitat d´alguns representats electes de la ciutat.
No cal dissimular res de res. Les coses clares. Si es volen pagar dedicacions a certes persones que es faci obertament i legalment, és clar.
dimecres, 28 / gener / 2009
ABOCADORS DE CERDANYOLA
Recordo un article de´n Xane,que en pau descansi,que parlava de les pràctiques habituals a Europa de llençar les “porqueries” en solars que esdevingueren abocadors.
Com a ciutadana no disculpo a ningú.Tampoc recordo cap amor vers el medi ambient fins fa ben poc.Recordo haver vist molts veïns de Cerdanyola abocant deixalles domèstiques, escombraries i runes a la Riera de San Cugat amb total immunitat i la tranquil•litat moral de qui exerceix el bon costum d’embrutar la natura per manament civil.
Jo no hi entenc de gasos,sals,subsòls,filtracions...amb prou feines vaig aprovar al física i química a l´institut. Tanmateix,fa anys que tinc una malaltia respiratòria que curiosament gairebé desapareix quan passo temporades fora de Cerdanyola.
Com a política vaig disposar d´informació sobre els estudis d´Idom i d´altres, me´n van facilitar la comprensió els regidors socialistes encarregats del tema. També vaig assistir a una reunió amb personal tècnic del Centre Direccional. De totes les solucions l’única que assegurava “risc zero” en el futur era el buidat de l´abocador. Ningú em va contestar decididament quina opció triarien sense tenir en compte el criteri econòmic. Recordem que totes les empresa tenen una finalitat comercial. Els “ítems” de valoració dels remeis de les quals es va fer eco la premsa podrien ser variables, podríem donar importància a diferents aspectes i valorar cada solució de diferent manera.
Suposo que tothom pensa a deixar als seus descendents alguna propietat, estudis, estalvis o uns valors ètics per ser “algú” en el futur. Quina herència podrem deixar sobre el nostre territori si errem la solució?
Com a ciutadana no disculpo a ningú.Tampoc recordo cap amor vers el medi ambient fins fa ben poc.Recordo haver vist molts veïns de Cerdanyola abocant deixalles domèstiques, escombraries i runes a la Riera de San Cugat amb total immunitat i la tranquil•litat moral de qui exerceix el bon costum d’embrutar la natura per manament civil.
Jo no hi entenc de gasos,sals,subsòls,filtracions...amb prou feines vaig aprovar al física i química a l´institut. Tanmateix,fa anys que tinc una malaltia respiratòria que curiosament gairebé desapareix quan passo temporades fora de Cerdanyola.
Com a política vaig disposar d´informació sobre els estudis d´Idom i d´altres, me´n van facilitar la comprensió els regidors socialistes encarregats del tema. També vaig assistir a una reunió amb personal tècnic del Centre Direccional. De totes les solucions l’única que assegurava “risc zero” en el futur era el buidat de l´abocador. Ningú em va contestar decididament quina opció triarien sense tenir en compte el criteri econòmic. Recordem que totes les empresa tenen una finalitat comercial. Els “ítems” de valoració dels remeis de les quals es va fer eco la premsa podrien ser variables, podríem donar importància a diferents aspectes i valorar cada solució de diferent manera.
Suposo que tothom pensa a deixar als seus descendents alguna propietat, estudis, estalvis o uns valors ètics per ser “algú” en el futur. Quina herència podrem deixar sobre el nostre territori si errem la solució?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
