Tristesa política

Aquest mes no he actualitzat el bloc a causa dels refredats i les grips familiars. Les malalties i un ambient polític equivocat, al meu entendre, a la ciutat, em causen tristesa. Jo penso que el grup de regidors i regidores del consistori és molt divers. N´ hi ha que són millors o pitjors oradors, n´ hi ha al govern que són millors o pitjors gestors, n´ hi ha de més o menys empàtics i , n´ hi ha un de jove i valent amb el que ell creu que ha de ser la seva coherència davant d´ algunes votacions.
Jo em trec el barret davant de qualsevol persona, que, des de qualsevol ideologia , argumenta i es creu una idea, que la raona, però amb bones maneres i educació. Jo crec en el diàleg i en la comunicació. Malauradament, tot i viure en el segle de la història on més que mai els humans disposem de mitjans de comunicació i relativament a l´ abast de tothom, experimento que, en general, és el segle amb més dificultats comunicatives, de deixar parlar, d´ escoltar, de contrastar, d´ acceptar crítiques , d´ arribar a acords ...
El Ple de l´ Ajuntamet és una escenificació i té una mica de teatre, però és una institució democràtica . Hem de saber controlar els moments de tensió, que és normal que n´ hi hagin, però hem de tenir intel·ligència emocional. Les persones no ens hem de deixar guanyar per les situacions.
L´ Alcade de Cerdanyola reflexionava en veu alta fa un temps i es preguntava perquè la ciutadania s´ allunya de la política. La pregunta és lloable però si des de les nostres feines de càrrecs electes, i més encara aquells que tenen responsabilitats de govern, no sabem destriar allò que a la gent li preocupa , d´ allò que és irrellevant i del que no es pot fer debat central d´ un Ple, “involucionem”, que és molt més fàcil i còmode que evolucionar.
Quan fem espectacles de sainet al Ple em sap greu per les persones que estan al públic, alguns d´ ells drets, i tots han de matinar a l´ endemà per anar a treballar, i que demanen als seus polítics que solucionin problemes. Riu Sec, brutícia, aparcament, Interpolar, saturació a la sanitat,.....tants i tants problemes que tenim . Penso que no ens hem de perdre buscant culpables, o potser dedicar a la culpabilitat un temps adient, hem d´ intentar buscar solucions. Els demano disculpes a tots ells. Al capdavall, nosaltres patim els mateixos problemes que la resta de ciutadans, no som diferents, no som “classe política”, som “classe ciutadana” , persones sobre les que s´ ha delegat la gestió i el control de la gestió de la ciutat, tasca complicada i alhora gratificant. Jo me´ n sento orgullosa, però no podem donar espectacles de carros, Indres , mans i braços que s´ estenen i es mengen, al·lusions a converses personals.....TONTERIES.
Tanmateix, en sortir del Ple de gener, vaig tenir una conversa positivament inesperada amb un regidor d´una altra formació política, conversa que valoro molt. Espero que sigui fructífera.
Si entrem en una espiral de despropòsits tots hi acabarem arrossegats.
Proposo treballar de ferm, des de la discrepància a vegades, des de la proximitat, unes altres, però per sobre de tot, des del respecte. O redrecem la situació o a Cerdanyola tindrem major abstenció les properes eleccions municipals, i això penso que és molt trist.