ATENEU, UNA PART DE LA MEVA VIDA

Recordo fa anys una noieta amb xandall asseguda al bar de l´ Ateneu prenent notes en una llibreta. Així aprenia jo a observar i anotava per després configurar el meu personatge en un exercici d´ interpretació.
Els professors es coordinaven i gaudíem de classes de dansa, cant, mim o tot allò que calgués per completar la nostra preparació pel nostre exercici o la nostra obra de teatre.
A l´ Ateneu vaig viure en primera persona el que suposava una formació integral, l´ experiència de conviure amb sardanistes, ballarines, músics, ceramistes, arqueòlegs, pintors....La formació artística té finalitat per sí mateixa: nodreix l´ esperit i ens humanitza, mostra canals d´ expressió que ajuden a sentir-nos a nosaltres mateixos i ens sensibilitzen amb l´ entorn i amb els altres.
L´ Ateneu és per a mi una extensió de casa meva. Moltes generacions ens hem socialitzat en part allà, hem crescut preparant actes i activitats, formant part de tertúlies improvisades, ens hem interelacionat , i així la ciutat ha anat creant un nucli, una força d´ unió, a partir de la qual alguns han seguit per senderis artístics professionals i, a d´ altres ens ha servit de coixí de l’escola de la vida.
L´ Ateneu és ara part de la vida de la meva filla i jo me´ n sento orgullosa d´ aquest centre neuràlgic de la nostra ciutat , d´ aquells que el van pensar, el van crear, el van impulsar, i el van omplir de vida, de vides.