Totes aquelles responsabilitats vers la casa, els infants, l´ organització domèstica i la parella, a més de la feina, tradicionalment han recaigut sobre la dona. Actualment, amb una pretesa igualtat, que no ho és de fet, patim una angoixa constant per poder complir totes les responsabilitats. Òbviament per majoria inconscient , prioritzem aquelles que ens han estat assignades per gènere , i en molt poques ocasions podem dedicar temps a les organitzacions, associacions, aficions...i la majoria ho fem quan els fills i filles (si els tenim) ja són grans, o pensem que ja no ens necessiten tant. Sense mesures de conciliació no avançarem realment. El canvi de mentalitats és una tortuga que va aixafant pedretes pel camí.
Copio un fragment de “Visualizar el techo de cristal”, del llibre “Recetas de mujeres para la pràctica política” de la fundació Jaime Vera.
“Lo más soprendente es que sucede en democracia, cuando ya hemos alcanzado la iguladad legal. Obviamente nuestra sutación es mucho más fácil que la de nuestras antecesoras de la Revolución Francesa. Ellas se encontraron con un verdadero muro de injusticia que las llevó al patíbulo y no a la tribuna. Pero tres siglos después, una vez alcanzada la iguladad ¿Por qué siguen existiendo obstáculos?
A ese conjunto de variables no explícitas que dificultan nuestra participación en la organización le llamamos techo de cristal.”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Molt bon article. Un debat interessant a obrir a partir d'ell és el d'analitzar les causes d'aquest "sotre de vidre", els elements objectius que el perpetuen. Que existeix és inqüestionable.
Intentar trencar el "sostre de vidre" només amb instruments jurídics s'ha demostrat insuficient , doncs les estructures socials i econòmiques en que se sustenta s'han mantingut estables des de la Revolució Francesa. Pel seu impacte més determinant en la conciència col·lectiva, crec que la lluita principal és "econòmica", és a dir, en el repartiment del treball (aquí em surt la vena marxista). Perquè és aquí on encara existeixen moltes desigualtats fàctiques que blinden el patriarcat. La objectiva discriminació vertical i horitzontal es tradueix, simplificant, en menors salaris per a les dones, element clau a l'hora de determinar el repartiment del treball familiar.
Dit en termes més quotidians: quan al si d'una família cal decidir qui "renuncia" (totalment o parcial) al treball social (fora de casa) per dedicar-se més al treball domèstic (dins de casa), les dones tenen sempre "més números". Són majoritàriament les dones les que han de conciliar la vida laboral i familiar. Al final les parelles prioritzen els ingressos totals (i vist en aquest pla és comprensible, encara que no deixa de semblar-me injust). Conseqüència: el treball domèstic el continuen fent les dones. I això, no només té un impacte en el present, sinó que continua alimentant el patriarcat en les noves generacions, que creixen en entorns on les responsabilitats vers la casa, els infants i l'organització domèstica continua sent responsabilitat de les dones.
hola Carles!
a banda de la teva perspectiva econòmica, deixa´m afegir que hi ha una lluita de mentaliats molt forta.Tots coneixem parelles que en el cas de tenir els dos feines ben remunerades i desig de fer carrera, sempre és ella (o en la majoria dels casos)qui s´encarrega de l´organització familiar i qui demana la reducció de jornada,i les discussions sobre les feines domèstiques s´acaben contractant una senyora de fer feines.Ells sempre tenen temps per llegir el diari, practicar algun esport, formar part d´alguna agrupació, etc.Almenys durant els anys en què les criatures són petites.
En les famílies amb menys recursos tot carrega directament sobre la dona.No coneixes cap senyor que va a comprar al súper o portar els nens al parc el diumenge al matí mentre la senyora fa "dissabte" de la casa?
Ja sé que sóc radical en aquest tema, és que m´arriba a l´ànima.
hola Carles!
a banda de la teva perspectiva econòmica, deixa´m afegir que hi ha una lluita de mentaliats molt forta.Tots coneixem parelles que en el cas de tenir els dos feines ben remunerades i desig de fer carrera, sempre és ella (o en la majoria dels casos)qui s´encarrega de l´organització familiar i qui demana la reducció de jornada,i les discussions sobre les feines domèstiques s´acaben contractant una senyora de fer feines.Ells sempre tenen temps per llegir el diari, practicar algun esport, formar part d´alguna agrupació, etc.Almenys durant els anys en què les criatures són petites.
En les famílies amb menys recursos tot carrega directament sobre la dona.No coneixes cap senyor que va a comprar al súper o portar els nens al parc el diumenge al matí mentre la senyora fa "dissabte" de la casa?
Ja sé que sóc radical en aquest tema, és que m´arriba a l´ànima.
Comprenc i comparteixo el radicalisme en aquest tema.
El que plantejava és que aquesta lluita de mentalitats que tu esmentes es dona perquè continuen existint els diferents rols de gènere a l'imaginari col·lectiu. Conec moltes parelles de la meva edat que, tot i voler fer un repartiment equitatiu del treball domèstic, sempre són elles qui tendeixen a assumir més responsabilitat en aquest àmbit que no pas ells, perquè en el fons el pes dels rols inculcats acaben manifestant-se (és trist però és així). Segurament el dia que tinguin fills acabarà sent ella qui "conciliarà", pels motius que comentava. En definitiva, que es continuen perpetuant entorns familiars on els nens interioritzen uns rols de gènere tradicionals que en el futur tornaran a aplicar.
El que penso és que la genèració de les nostres mares van fer un salt qualitatiu molt important respecte de les generacions anteriors, però crec que (en termes generals) en la següent generació, les actuals mares, no s'ha avançat molt, s'ha estavilitzat. El sostre de vidre s'ha assolit, i per continuar cal trencar-lo fent un "canvi de ritme".
Cal avanaçar en anar creant les condicions objectives per a que les noves generacions estiguin cada cop menys "exposades a entorns amb rols tradicionals". És per això que considero la lluita econòmica tant important, intrument principal per crear les condicions d'igualtat real per que les dones estiguin en igualtat a l'hora del repartiment del treball "familiar" (domèstic, a casa, i social, fora de casa).
I una abraçada ;-)
(que poso la parrafada i ni saludo ni res...jejej).
Publica un comentari a l'entrada