ANGOIXA INNECESSÀRIA

Imaginem una mare de Cerdanyola. Té un nadó i ha d´ anar a treballar cada dia. Ha portat el seu bebè penjat del ventre nou mesos i uns mesos més penjat dels seus braços. Pelegrinatge per centres escolars, buscant un lloc on en tinguin cura, socialitzin, eduquin, o no sap gaire bé què . Busca informació: incertesa i dificultat.Com ha estat tan irresponsable de tenir un fill!

Preinscripció per les escoles infantils sufragades parcialment amb fons públics ( similar a concertades?) no és sinònim de pagar un preu simbòlic. Potser una de les escoles desapareix, una altra tanca. El dies 5, 6, 7, 8 , 9 , 10, 11 no sap com ha de fer la preinscripció. El 12 ho diuen. Els que no l´ han fet bé, perquè no sabien com s´ havia de fer, hi hauran de tornar.

La Júlia Pozo, presidenta de la Plataforma 0-3, li diu “ ens posem una bena als ulls i cada matí passem la criatura de les nostres mans a unes mans desconegudes”. Al setembre, amb una bena als ulls, buscarem una escola en algun indret desconegut , amb alguna forma física prefabricada i amb un equip de mestres cohesionat , amb un projecte educatiu clar, material adient i condicions laborals que permetin penjar dels seus braços els nostres fills i filles amb un somriure als llavis. Oi?
Per què mai no s´ arriba a acords amb la gent que ha fet ciutat i que ha format el futur de la ciutat? No existeixen espais de trobada? I el color gris?

La mare conclou que ha trobat excel·lents professionals a l´ empresa pública com a la privada. Per contra, els polítics que ens governen no han estat a l´ alçada.