NO HE FET VAGA DE MESTRES

Jo he estat una de les mestres que no m´he adherit a la vaga del dia 13. Històricament els sindicats han fet una gran feina en defensa dels treballadors i dels seus drets. En el cas de l´educació i en els últims temps per a mi els sindicats, a banda d´anar desunits freqüentment, lluny de fer sindicalisme, fan política, per tant, no m´hi sento identificada. Tenim clars exemples en l´aplicació de la sisena hora, el pacte nacional per l´educació i les formes d’oposar-se a la LEC. La radicalitat en què s´ha conduït a dues vagues en poc espai de temps no ha tingut un seguiment sostingut.
Estaria d´acord amb alguna plataforma, coordinadora o qualsevol tipus organitzatiu de mestres, sense manipulacions, que sabés fer arribar a la ciutadania els nostres problemes i neguits de forma clara i entenedora.
Em fa la sensació que en general l´opinió pública pensa que no tenim dret a queixar-nos, que som un col·lectiu amb fortuna per les vacances, seguretat laboral, etc (sobretot en temps de vaques flaques). Crec que no sabem comunicar els nostres problemes del dia a dia, el què significa per les treballadores/rs de l´educació “qualitat”, el descrèdit al que tothom ens sotmet, què ha significat treballar des del concepte “escola inclusiva”,etc.
D´altra banda, arriben tendències noves i noves mentalitats en formes de gestió en les que podem o no estar d´acord, però que haurem de negociar ja que l´immobilisme en un sector tan dinàmic no és possible.