VERGONYA ALIENA

“Una vegada la Sra. Ira i la Sra. Tristesa van anar a un llac a banyar-se. Abans d´entrar es van treure els seus vestits i els van deixar a la vora de l´aigua. Van gaudir del seu bany i en sortir es van confondre i van intercanviar els vestits. Ara vaguen pel món amb els vestits equivocats. Per això, quan veieu que algú mostra ira en els seus actes o paraules no us sentiu afectats, penseu que sempre a dins seu hi ha una gran tristesa que no sap canalitzar.”
Aquest conte el va explicar un professor de ioga local. Jo el que sento és vergonya d´alguns membres d´un partit local , membres amb càrrecs orgànics i els seus acòlits que es consideren més enllà de tot poder terrenal i diví per entrar en el joc brut sobre tot allò que els molesta, car la perfecció no admet crítica. No entenen la partida política com a tal, i entren en provocacions agres i atacs personals.
Jo puc pensar que alguns polítics locals l’erren en la seva acció de govern, que alguns no passarien l’examen “C” de català, que alguns no parlen la nostra llengua, puc observar actituds en la política que em semblen més pròpies de l´esfera professional circense que d´un comportament adult madur i equilibrat, i puc pensar moltes coses més però per sobre de tot existeixen el respecte institucional i els valors humans. Tanmateix, mai consentiria que un tema polític m’arrossegués fins allò que ratlla l´odi manifest en paraules de tan poc sentit de la responsabilitat i destresa emocional. Poc encaix de context.
Sort que a Cerdanyola encara hi ha persones que ens estimem la ciutat i ens estimem Catalunya.