dimecres, 10 de març del 2010

DONES TREBALLADORES

"¿Quién era yo? ¿Qué era? ¿De dónde venía? ¿Cuál era mi destino?"
(Mary Shelly, Frankenstein)


He somniat que dormia incòmodament sobre un llit empaperat de llençols de paper de seda i un patchwork de fulls de DINA 4.Els fulls marcats per lletres estil arial, comic sans i book antigua. Els fulls s´unien amb grapes i clips de colors, i la fressa en rebregar-se era antipàtica. La incomoditat m´impulsava a la vigília i a la lectura. Eren textos, declaracions i vindicacions dels drets de la dona, tractats filosòfics sobre la igualtat de la dona i l´home, lleis sobre drets de la conciliació familiar, escrits sobre pactes de temps, programes sobre la feminització de la societat, conclusions de jornades sobre la corresponsabilitat, escrits sobre el dret al vot femení, propostes per a dones en risc d´exclusió social, bases conceptuals de la violència contra les dones, treballadores immigrants, posicionaments feministes sobre l´explotació sexual...........
Exaltada per la lectura vaig somniar que les mentalitats havien canviat. La realitat aclapara i dissortadament el sistema necessita la submissió i renúnica femenina per continuar soportant unes estructures de poder caduques però ressistents.
La renúnica femenina ha estat característica intrínsica de la dona davant els fonaments de la seva existència. Renúncia davant l´enamorament, renúncia femenina davant la criança dels fills i filles, davant la cura dels avis de la família, renúncia intel.lecutal...
El nivell de participació de les dones d´entre 30 i 50 anys en la vida pública i comunitària, i per tant la seva capacitat d´influència i transformació és encara escàs. Només les que compten amb una sòlida xarxa familiar, les que renuncien a la maternitat o les que poden comprar el seu temps amb serveis d´atenció a infants i a persones d´edat poden formar part de la força cívica que inventa, opina i influeix en l´acció i el pensament de la comunitat. És la selecció sexual i social la que dóna o denega l´accés als estatus de poder. L´espai públic continua tenint nom de prestigi masculí.
No són estèrils ni els foros de reflexió ni de debat però ens manca la convicció de la lluita amb consciència en clau femenina per no caure en els models masculins de domini i exclusió.
Les fites d´igualtat no es poden limitar al gaudi de certs sectors acomodats i privilegiats, i continuar mantenint estructures ancestrals per aquelles que han estat marcades per l´infortuni. Hem de crear mecanismes d´organització i formació que permetin a les dones que ho desitgin renunciar a la contínua renúnica.
Ara que molts homes han descobert el plaer de la paternitat i d´anar a les grans superfícies a comprar amb carret, voldran acceptar la voluntat de la renúncia?. Ara en diem corresponsabilitat de la solidaritat que per segles ha estat norma de conducta femenina.Parlem també de justícia i d´igualtat, no cal inventar conceptes (o si?) per demanar al sector masculí que no fugi de les responsabilitats vitals del seu entorn immediat.
Les dones sempre hem estat treballadores, treballadores silencioses de l´economia sumergida a la ciutat, temporeres al camp, de servei domèstic, a les fàbriques, més tard en àmbits de la professionalitat......tanmateix no exemptes de les obligacions amb les que Déu va castigar a Eva per atrevir-se a assaborejar les delícies de l´Edèn. Adam continua "col.laborant" i "reflexionant" desorientat sobre quin ha de ser el rol que les dones modernes esperen d´ell mentre Eva ha endreçat i decorat l´univers, i ha parit la descendència que continurà redefinint els rols dels dos sexes.
Mentre m´embolicava en aquestes reflexions els llençols de paper de seda i el cobrellit de fulls de paper del meu somni es convertien en flassades toves d´esperança ferma.