DEFENSAR-LOS DEL TERROR

“Tota acció, omissió o tracte negligent, no accidental, que privi l´infant dels seus

drets i el seu benestar, que amenaci o interfereixi el seu desenvolupament físic, psíquic i/o

social, per part de persones, institucions o grups socials”.

Aquesta és una definicó de MALTRACTAMENT INFANTIL.

Per què ningú defineix clarament PREVENCIÓ dels maltractaments infantils?

Crec que es resumeix en por al compromís per por a equivocar-se. Quan tindrem professionals de la medicina, dels serveis socials , de la psicologia i de la judicatura que unifiquin criteris , que parlin en nom dels infants que no poden fer-ho.

La indignació em subleva, no puc pair que a les minses expressions d´una criatura es qualifiquin d´indicis interpretables, tot i sabent que algunes desenvolupen resiliència -gran mecanisme psicològic d´autodefensa i supervivència- i , per tant, poden passar més desapercebudes.

Una vergonya que a Catalunya no hi hagi encara un mateix protocol sobre maltractament infantil a hospitals i d´altres institucions púbiques, que els professionals del sector tractin a la mare o pare que suspita d´exagerada patològica, o bé amb silencis interrogatoris i mirades evasives, i que només considerin com a indicis clars aspectes com cremades a la pell, ferides, llagues, sang a la roba interior, etc.

I d´això en diuen vostès prevenció? . Això ja són fets consumats, no creuen?

Jo parlaria de vida destruida, d´infantesa mutilada, i dels seus executors en diria botxins de la inocència i de salvatges interventors de la privacitat, anihiladors de la intimitat humana i destructors del dret a la felicitat.

Coneixen el tractament holístic? I els patrons de comportament i els perfils dels maltractadors? Necessitem arribar a la sang i els ossos trencats que poden ser fins i tot “interpretables”. Recordem que fins fa dos dies una nena o dona violada havia de declarar davant del dement agressor. Que els maltractadors en general no es curen, que reincideixen, no fem volar coloms i protegim la nostra canalla, no l´abandonem enarborant el dret a la intimitat i el perill d´equivocar-nos, que indubtablement hi és, però si l´equivocació versa sobre l´infant li hem destruit l´esperança de la dignitat i la vida sana.

Aquí , el Consell Comarcal està treballant en la Taula de la Infància per tal d´involucrar i responsabilitzar a tots els sectors. Un bri d´esperança?

Per l´Amor a la protecció dels infants on són els professionals psico-socials i juristes que ordenin exàmens psicològics als adults, als perpetradors. Per què la llei no ho permet? Per què es sotmet a estudi a la presumpta víctima i no al pressumpte agressor?

Per què només ens ocupem dels tractaments pal.liatius de consolació, de reinserció?

Les tirites no curen les ferides de l´`anima.

Siguem valents i no ens omplim la boca amb paraules com" protecció , atenció, detecció precoç i prevenció".

Tots en som responsables, no girem la cara sisplau.