Crec que va ser una molt bona reflexió la que ens va fer al Servei Municipal d´ Educació la Montserrat Anton, directora de l´ Institut de Ciències de l´ Educació de la UAB. La reflexió anava en la direcció de què es una gran pretensió de voler formar, ensenyar a algú a ser mare o pare. Hi ha algú que es consideri autoritzat? Algú té la fórmula secreta de la família feliç?
És molt més sensat i humil pensar que des de la institució pública podem gestionar un acompanyament.
Oferir unes activitats, ajuda, suport tècnic o humà, terapèutic, allò a mida de cada escola, segons les necessitats de cada AMPA. I això i així de senzill ha començat a connectar AMPAS de diferents escoles, intercanviant, respectant a qui té més necessitats amb total solidaritat, i oferint taules rodones, tallers, xerrades, ...obertes a tota la ciutadania. Tota la informació es pot consultar al Portal Municipal d´ Educació.
Durant aquest trimestre s´ han engegat petits projectes, embrions, alguns que poden continuar caminant sols i algun tutelats, però que es van consolidant.
El Programa d´ Acompanyament no seria possible sense la col·laboració més intensiva d´ algunes famílies i la motivació i professionalitat dels membres de l´ equip de Dinàmica Educativa de l´ Ajuntament. També s´ha d´agrair la participació en alguns centres dels docents tot i estar fora del seu horari de treball. Penso que d´aquesta manera es fa “ESCOLA”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada