Em van convidar a una sessió a la UAB que, en petit format de Taula Rodona, intenta reflexionar sobre vida acadèmica, societat i territori, tot i considerant que la intransigència s´obre camí cada vegada més en les relacions socials i personals i que necessitem més que mai DIÀLEG.
Es va tractar el tema Llengua, Literatura i Societat amb el professor i membre de la Real Acadèmia Espanyola, José Manuel Blecua Perdices, i el director de l’Editorial 62 Grup 62, Fèlix Riera Prado. Va ser altament interessant.
El professor BLECUA va comparar la visió polièdrica dels personatges literaris al problema de la relació llengua i literatura amb la societat. És la dimensió de la lluita de les llengües (història vs. llengua /espontaneïtat vs. planificació). Les relacions de la societat s’estableixen lingüísticament, així els lingüistes són consultats per empresaris i juristes sobre patents o termes que dirimeixen sentències (ex. quan chupa chup o teflon passa a ser nom comú qualsevol empresa pot fabricar el producte). Explicà que el món cultural va unit a la llengua però també al fet polític (ex. l’enviament d’exemplars del Quijote a Sudamèrica duant el segle XVI). Va concloure que la visió polièdrica l’hem de seleccionar, acceptar que hi ha moltes realitats i que algunes fins i tot són contradictòries. D’altra banda, l’editor RIERA va dissertar sobre la desconnexió de la indústira cultural amb els consumidors de cultura. Partint de la convicció que s´ha produït una ruptura entre l’àmbit de la política i la cultura -estètica-, i que la política no aborda una dimensió culturalista-cosmopolita. Va afirmar que quan l´estat usurpa el lloc de la cultura la producció és mínima i va reivindicar la reactivació d’allò sensible, discutint trets comuns i activant les infraestructures culturals.
Va definir la cultura com quelcom contagiós que exigeix anar superant estadis d´ignorància. Va reivindicar la cultura com a prioritat per a qualsevol política per tal d´activar allò sensible.
Per finalitzar, hi va haver un torn de paraules i es va tancar la sessió per part dels organitzadors acotant unes conclusions.
Tot això a mi em fa reflexionar. Deixo constància d´alguns temes que van sorgir a la taula rodona. Davant la meva preocupació de socialitzar i transmetre el coneixement, Riera creu que la cultura es pensa en Majúscules "C" (cultura) i que potenciant espais i infrastructures de creació la resta de persones ja s´hi afegiran. Blecua va adduir que la potenciació de la lectura i la facilitació d´eines culturals per part dels educadors facilita enormement aquesta socialització cultural. Personalment em plantejo que la política ha de ser instrument per facilitar que tant la cultura dels grans creadors, com la cultura alternativa tingui altaveus difusors. Si desenvolupem al màxim la sensibilitat cultural en els nostres infants obtindrem potencials creadors, gaudidors i consumidors de cultura. Almenys des d´aquest àmbit estic actuant a la Regidoria d´Educació en la planificació de polítiques que incideixen en la infantesa i el jovent.
Es va tractar el tema Llengua, Literatura i Societat amb el professor i membre de la Real Acadèmia Espanyola, José Manuel Blecua Perdices, i el director de l’Editorial 62 Grup 62, Fèlix Riera Prado. Va ser altament interessant.
El professor BLECUA va comparar la visió polièdrica dels personatges literaris al problema de la relació llengua i literatura amb la societat. És la dimensió de la lluita de les llengües (història vs. llengua /espontaneïtat vs. planificació). Les relacions de la societat s’estableixen lingüísticament, així els lingüistes són consultats per empresaris i juristes sobre patents o termes que dirimeixen sentències (ex. quan chupa chup o teflon passa a ser nom comú qualsevol empresa pot fabricar el producte). Explicà que el món cultural va unit a la llengua però també al fet polític (ex. l’enviament d’exemplars del Quijote a Sudamèrica duant el segle XVI). Va concloure que la visió polièdrica l’hem de seleccionar, acceptar que hi ha moltes realitats i que algunes fins i tot són contradictòries. D’altra banda, l’editor RIERA va dissertar sobre la desconnexió de la indústira cultural amb els consumidors de cultura. Partint de la convicció que s´ha produït una ruptura entre l’àmbit de la política i la cultura -estètica-, i que la política no aborda una dimensió culturalista-cosmopolita. Va afirmar que quan l´estat usurpa el lloc de la cultura la producció és mínima i va reivindicar la reactivació d’allò sensible, discutint trets comuns i activant les infraestructures culturals.
Va definir la cultura com quelcom contagiós que exigeix anar superant estadis d´ignorància. Va reivindicar la cultura com a prioritat per a qualsevol política per tal d´activar allò sensible.
Per finalitzar, hi va haver un torn de paraules i es va tancar la sessió per part dels organitzadors acotant unes conclusions.
Tot això a mi em fa reflexionar. Deixo constància d´alguns temes que van sorgir a la taula rodona. Davant la meva preocupació de socialitzar i transmetre el coneixement, Riera creu que la cultura es pensa en Majúscules "C" (cultura) i que potenciant espais i infrastructures de creació la resta de persones ja s´hi afegiran. Blecua va adduir que la potenciació de la lectura i la facilitació d´eines culturals per part dels educadors facilita enormement aquesta socialització cultural. Personalment em plantejo que la política ha de ser instrument per facilitar que tant la cultura dels grans creadors, com la cultura alternativa tingui altaveus difusors. Si desenvolupem al màxim la sensibilitat cultural en els nostres infants obtindrem potencials creadors, gaudidors i consumidors de cultura. Almenys des d´aquest àmbit estic actuant a la Regidoria d´Educació en la planificació de polítiques que incideixen en la infantesa i el jovent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada