UNA RESPOSTA
Ja ho sé: els poetes-pares
fan bells poemes quan els neix un fill.
També per a mi hauria estat una joia.
Quan vaig florir d' infants, cisellar versos,
però era una altra la feina : panteixava
per donar-los la vida, aquest llarg somni.
No puc dir que em prenieu
temps, força, sang : eren coses tan seves
com els plors a la nit.
Les filles ara es drecen com tres àlbers
i jo us demano, amics, una resposta :
si canto aquest país que estimo amb ira
per què no puc, no podem infantar-lo.
"No sé jugar amb màscares"
Mª Àngels Anglada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada