CAMINS

Camins he trobat, camins he caminat, camins he fet i he desfet. La gent seguIim caminant, els polítics continuen aturats, absents, instal.lats i instal.lant llumetes i senyals d’obres per totes les ciutats en anys electorals.

Em sento porpera a aquells que volen empènyer i no saben com ni a qui, dels que no tenen res o estan a punt de predre-ho tot, dels que han fet camí i ara les circumstàncies els obliguen a desfer-lo, a buscar dreceres. Em sento propera a aquells que denuncien les injustícies i no acusen l’altri de la desfeta, sinó que treballen per buscar solucions.

Em sento propera a aquells que obren camins  nous, sense pontificar ni ortodòxies, sense lamentar l’errada , sinó corregint-la.

Em sento propera als que fan cua als bancs d’aliments, i sento vergonya pels administradors de la política d’austeritat i de la desprotecció social de tots els governs d’estats, nacions i ciutats.

Em sento propera a la poetessa Monterrat Abelló i Soler, i ella deia,

Obscur moment de decisió,

de lluita, quan la voluntat

es concentra, petita, densa

de cremants preguntes.

I  cruix contra obligats costums i lleis inveterades,

i masteguem paraules

dins la gola eixuta.

I l’acció ja ens és

l´únic camí.

És un moment d’acció, de decisions, d’evolució forçada, d’il.lusió, de canvis plausibles,

d’ imaginar i reinventar el futur amb solidaritat. És un moment, més que mai, de la política d’alçada, de la política de veritat.

Caminem lluitant!