FOTO SENSE TORTUGUES

Un dia em vaig despertar i era una tortuga. Vaig somniar que pujava al cotxe equivocat i xocava, els amics em duien a la platja i em treien mig morta de l´aigua, un virus va fer la guerra mutilant el meu organisme, i la poliomielitis em barrava el pas al caminar.
He passat dos anys tancada en un àtic sense ascensor, no he embogit , sóc resistent però l´amor m´ha dit adéu...no puc exigir amor discapacitat.
Avui he pujat a una cadira de rodes de 140kg . Algunes persones em miren pel carrer, d´altres fan veure que no em veuen, altres em dediquen un somriure compassiu...Ara sóc una tortuga amb rodes. He trobat la complicitat i la lluita dels meus iguals i dels seus amants. Potser la vida encara té sentit!
Sóc de l´Associació Tortuga Cerdanyola Sense Barreres. Diuen que podrem pujar a l´autobús. Podré anar a Sant Cugat a visitar un cosí. Amb anhel espero a la parada. La rampa està espatllada. Demà aniré a Barcelona , gestionaré una pensió no contributiva. Amb anhel espero a la parada. El conductor diu que no pot entretenir-se baixant la rampa. Es taquen les portes davant dels meus ulls de cristall i la meva ànima ressentida.
Surto de la closca de tortuga. S ’inaugura una nova línia d’autobús. Polítics flamants i representats de Sarbus preparats per la foto. Després de cinc anys els tortuga han après a no deixar-se manipular, votin a qui votin o militin on vulguin. Qui ha de fer que les empreses que es beneficien del nostre municipi compleixin?
No surten a la foto. Les tortugues, lentes però perseverants, són valentes, els polítics no. Algunes empreses són inhumanes.