Quan un govern com el de Cerdanyola promet des del 2003 tres escoles bressols municipals noves el 2008 i no apareixen ni per màgia-potàgia, és que no es prioritza ni l’educació ni la conciliació.
Quan el manteniment dels centres escolars és lamentable, és que no hi ha inversió. Quan no tenen un projecte coordinat de ciutat educadora i s’aboquen a crear mil i una comissions, és manca de criteri.
Quan es mutilen projectes formatius nascuts de la iniciativa ciutadana, s’anihilen els seus quadres directius (Tàndem, Escola Música Moderna) i els fan passar per embuts depuratius per controlar-los, on trobem la participació i la consideració professional?
Quan les queixes de la comunitat educativa s’apilen en muntanyes de documents inventariats, quan es dificulta la participació de plataformes ciutadanes, quan no hi ha debat educatiu... a quina divinitat de l’Olimp hem d’agrair que ens assabentem de les decisions del Consistori sobre educació per la premsa? Quina mà més estesa!
Quan s’inaugura una instal·lació dies abans de les eleccions la gent aplaudeix, però aquí ens han tocat un pilar bàsic de la nostra existència —els nostres fills i filles— i l’han errat. L’angoixa, incertesa i desconfiança que han creat durant mesos a l’educació 0-3 és d’un surrealisme dadaista que sincerament ens podrien haver estalviat.
Caos, descrèdit, indecisió, incapacitat negociadora, sectarisme polític en educació... no està gens malament per al primer any del segon govern del Sr. Morral.
Decididament, en educació, aquest govern no progressa adequadament i intueixo que no promocionarà a nivells superiors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada