No és la meva intenció fer anàlisi de política internacional, ni del control de conductes energètics,ni de l´ OTAN, ni de demostracions de força. La guerra, els morts i els desplaçats de cada conflicte armat que es produeix a Geòrgia té per mi un significat especial.
L´estiu de 1990 fèiem un viatge organitzat pel Casal de Joves. No era el nostre destí però el destí ens hi va portar.Una experiència que em va mostrar la manipulació de la premsa,el poder d´una política militarista i l´ungüent moral que el sentiment religiós pot aportar a les expressions populars.
Recordo sobretot la Dudana, filla de família mig acomodada gràcies a les seves carreres artístiques. Durant un dinar en aquells indrets vedats als turistes, em va transportar des de la Geòrgia medieval i la seva visió romàntica de l´antiga monarquia, a la conversió en República Socialista Soviètica.
Enyoraven el passat i la independència però sobretot patien l’opressió. Sense cap càmera, davant del parlament de Tiblisi, les mares ploraven les fotos dels seus fills morts durant la manifestació. Com ara, la bota militar no va cedir sense mutilar vides.
Havia caigut el mur de Berlín, i just baixar de l´avió coneixíem que s´ iniciava al golf Pèrsic l´operació Tormenta del desert que turmenta fins avui,es desmembrava La Unió Soviètica, que caminàvem cap a un nou ordre mundial,diferent però no humanament millor.
La Dudana volia ser professora d´història. Imagino que ensenya els alumnes amb la mateixa passió, amb la dosi de pragmatisme que aporta el fer-te dona, i sobretot, amb el nostre desig que no sigui una de les mortes o desplaçades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada