ARE? ARA SÍ, ARA NO

L’àrea residencial estratègica i el desacord que han manifestat últimament els partits que ens governen a Cerdanyola (ICV-EUiA i CiU) és la visualització de la punta d’un iceberg que va girant a la velocitat d’una sínia en el curt termini d’un any i pocs mesos de govern. Un govern en minoria, feble i en la contínua corda fluixa, tot i la perenne fidelitat d’un PP que apuntala constantment un partit que ideològicament és a les seves antípodes.
ICV-EUiA ha renunciat a un projecte que en un principi tenia el suport dels seu socis, i que anunciaven com a eina transformadora de la ciutat, com a instrument de modulació ràpida, per endreçar una zona verda que ells qualifiquen de degradada a Flor de Maig i el Torrent del Gorgs. La ciutadania ho entendrà?
Recordem aquell pacte que ratificaven dos partits tan diferents i que se sustentava en l’argument que adduïa «compartir el mateix model de ciutat» i que amb una lògica espectacular es demostra nul. Governen plegats i, tanmateix, són molts els aspectes que no comparteixen, són nombroses les acusacions mútues de desinformació, són contínues les crisis d’aquest bipartit esponjat per compartiments de poder, sense objectius comuns, ni la mateixa visió estratègica de ciutat.
El PSC va ser qui primer es va oposar a l’ARE amb valentia, denunciant que els gairebé 1.000 pisos suposarien una muralla que ofegaria el límit entre el Centre Direccional i el casc urbà, desfigurant un paisatge natural. Ens alegra que el seny s’hagi imposat en aquest cas, però ens preocupa molt el desgovern d’una ciutat que es troba en un moment delicat pel que fa a la projecció de creixement futur. Ens hi juguem molt.