FAMÍLIES MONOMARENTALS/MONOPARENTALS

Per fi sembla que les famílies que no formem part del pack "mama-papa-criatures-gos-dos cotxes" hem deixat oficialment de formar part de la marginalitat com afirmava l´exconsellera republicana de Benestar Social Anna Simó, i del terreny proscrit de les famílies "desestructurades" (terme que s´hauria de definir molt acuradament) i de la terra de ningú.
Ara puc fer-me un carnet que m´autoritza a ser família -gràcies- i que m´iguala en beneficis (molt pocs) a les heroiques famílies nombroses.
Ara, quan prescrigui les meves filles a l´escola gaudeixo de 15 punts "extres" a aplicar en cas d´empat.
Bé, que jo i la meva filla gran, des del dia que va nèxier, som una família no en tenia cap dubte, sembla que el dubte el varen tenir des de algunes de les infermeres i comadrones que m´assistiren i algunes altres persones que m´he anat trobant al llarg de la seva curta vida (som al segle XXI?). Tinc molta sort de no haver estat tautuada com a "mare soltera", que no m´han convençut associacions com "pro vida" per tal que abandoni la meva criatura a una família "honorable", o que no m´hagin cruspit animalots afamats desprès de passar-me per una barbacoa humana.
I tant que tenim una situació específica, que no un problema, com diuen els acords i decrets de les administracions, sempre que entenguem que el nou nat no és una desgràcia sino un cant a la vida, (o un plor a la vida fins que dormen tota la nit).
El concepte de família comença a revisar-se (hi ha molts tipus d´agrupaments familiars), moltes famílies diferents sempre han existit, i sembla que després d´una vintena de segles les lleis -que gairebé sempre arriben una "mica "tard) comencen a reconèixer allò que ja existia al marge de la norma social . Ens podem felicitar?