Cada trimestre el mateix nerviosisme estressant. Per molts criteris “pedagògics” que inspiri i justifiqui l’avaluació a primària , és la punta del boli de la mestra que apunta un número final per valorar l’alumnat. El primer trimestre és el pitjor. Aquest curs entro a 10 classes, suposen 250 alumnes, dels quals només tres es dirigeixen a mi en català (parlem d’una escola del Vallès Occidental!).
Un dia passant llista vaig dir “José” i em va contestar una veu que apuntava maneres d’adult, “Josep, em dic Josep”. Me’l vaig mirar admirada. Un noi bru, fill de família colombiana, convençut del seu dret a estudiar i expressar-se en català. I en castellà, i en anglès...
El torete bravo i políglota del ministre Wert tindria uns informes impecables, alumne d’excel•lent en tots els idiomes, fins i tot potser també aprovaria la llengua catalana. El problema és que aquest brau vol impedir que el Josep, que les meves filles que tots els fills i filles catalans progressin adequadament en llengües. ¿Serà perquè aquest govern espanyolista i classista ha decidit destinar-los a les feines més precàries o bé els convida a allargar la llista de l’atur car no són els escollits per a formar part de les elits sòcio-econòmiques ni culturals?
No ho consentirem, oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada